HEM DE PARLAR
PARTICIPA DELS CONTINGUTS
L'editorial
Quan jo estudiava, un editorial era l'espai on s'expressava la opinió oficial del mitjà de comunicació. Però quan 12 mitjans es posen d'acord en un editorial, aquest deixa de ser una mera opinió per tenir pretensions de representar a tota la societat. I, amb les contínues adhessions que està rebent el famós editorial, sembla que, en part, ho ha aconseguit. Però el fet que siga tota una societat (o almenys una part important) la que recolza els arguments de "l'editorial", això no fa que el que diu siga més pacífic del que realment és. El que s'està posant en qüestió és la legitimitat del Tribunal Constitucional de fer la seua feina, és a dir, ser l'últim àrbitre del que pot entrar (o no entrar) a dins el que, fins ara, és text legal mare de tots els demés. No qüestiono la legitimitat del Parlament ni del poble per decidir sobre el seu Estatut, però sí la legimitat de pretendre saltar-se les regles del joc si l'àrbitre els treu tarja groga. Si no agrada l'àrbitre, se l'ha de qüestionar abans de començar el partit. Un cop començat, cal acceptar les regles del joc i, de moment, ningú ha qüestionat seriosament aquestes regles. Per això, el pols dels 12 diaris i la resta dels suports que està rebent, sóna a pati d'escola: "si no guanyo, m'emporto la pilota", o, pitjor encara, "si l'àrbitre no va amb nosaltres, el tirem al riu". En aquest punt, l'editorial i tot el suport retòric que l'envolta sóna a advertència. Tal vegada la Constitució Espanyola ha arribat al límit, perque hi ha una part de la societat que no hi està còmode. I en aquest cas, el que és democràtic és reformar-la. Voler botar-se els tràmits que preveu només perque no agrada el que pot dir en el cas concret de l'Estatut sembla un intent de situar-se a fora del sistema en el que interessa, però continuar dins en el que sí.
El silenci
El silenci, a més d'un llibre de gran èxit escrit pel radiofònic Gaspar Hernández, és la tàctica més habitual de qui no té ganes de donar explicacions. En la societat del soroll i de la pluriinformació, un efecte secundari molt nociu és que els silencis són cada cop menys sonors. Un alt càrreg qüestionat pot estar callat setmanes i setmanes sense que es noti massa. Tots recordem silencis que sonen com canonades, però d'altres (molts) passen desapercebuts. Una informació o un partit o un col·lectiu pot denunciar un problema i, durant dies pot ser ignorat vergonyosament sense que a ningú se li pugin els colors a la cara. No hi ha comentaris. Això avui no toca. Avui el conseller/regidor/responsable no és pot posar, prova-ho demà. I si demà ha passat una altra cosa, doncs millor. Després, demà passat per exemple, pot ser que toqui presentar una exposició, o una lliçó inaugural, o fer una primera visita d'aquestes de polítics amb casc somrients, i llavors es passa llista. No vendreu? I, idiotes de naltros, llavors no som capaços de pagar amb la mateixa moneda: un silenci sepulcral. Això avui no toca. Aquesta setmana, durant la producció del programa, hem patit les conseqüències del "això no toca" o "d'això no es pot parlar". Però no només naltros. Cada cop s'aixequen més veus de tots els mitjans contra el periodisme de comunicats, de rodes de premsa sense preguntes, d'actes falsament noticiables, de primeres, segones i terceres pedres. És evident que hi ha molta gent que no ens respecta, que no accepta que li puguem preguntar d'allò que no els agrada, o que vol imposar les seues condicions: d'això si, d'això no, millor demà... Però no cal entrar al joc. Caure antipàtics qui ens pren pel 'pito del sereno' forma part de la feina per la qual els mitjans ens paguen a final de mes. O no?
Gabinet "antifiltracions"
I ara la Fiscalia vol crear un "gabinet de premsa" al qual se li vol encomanar la funció d'"evitar filtracions". Idó quina gràcia! Es suposa que els responsables de premsa han de facilitar als mitjans l'accés a una informació que, d'altra banda, i per qüestions pràctiques, és difícil d'accedir-hi. Però ara resulta que la Fiscalia el que vol és emprar aquest tipus de gabinets com a fre i canalitzadors de silenci. Valenta defensa de la llibertat d'informació! El secret de la instrucció, i no sé si cal recordar-li al fiscal en cap de Balears, no evita que el públic pugui conèixer dades o informacions rellevants que no perjudiquin la investigació. El coneixement públic d'allò que s'investiga i de les proves que es van tenint és una de les garanties de la netedat del procès judicial. A què us recorda sentir a parlar de processos secrets, judicis a porta tancada i sentències que no entén ningú? Si els fiscals conten coses a periodistes, és de suposar que no diran res que pugui fer ensopegar el seu propi interès: reunir prou evidències com per condemnar a l'acusat. De la mateixa manera que els advocats dels acusats també faran públiques (i ho fan) les dades del sumari que beneficien els seus clients. No és sorprenent que, quan hi ha poca defensa, els advocats apel·lin al famós "secret". Però, per què els fiscals els han de fer el joc? Privar els fiscals de parlar amb els periodistes (o, dit d'una altra manera, canalitzar el que poden i no poden dir mitjançant un gabinet "antifiltracions") sembla més un intent de no erosionar el pressumible bon nom dels sospitosos. I, en el fons, és una manera d'acceptar que la opinió pública sol tenir un judici més sever (i més just?) que els propis judicis reals, on acaben prescrivint massa afers vergonyosos. Jo, personalment, trobo sospitós que aquestes propostes de callar els fiscals (perdó, d'"evitar filtracions" i donar una "igualtat d'oportunitats a tots els mitjans") només sorgeixin quan es parla de casos de corrupció. I em toca els nassos.
Els 40 principals
S'Any des Pop és el nom de una de les seccions que més il·lusió em fa de la tercera temporada. Durant mesos he anat buscant grups històrics d'Eivissa i de Formentera només amb aquestes condicions: que entressin dins la categoria de 'música pop' (rock, heavy, boleros, cançó protesta...), que haguessin tengut una certa trajectòria a les nostres illes i que tenguin enregistraments amb una certa qualitat (bé discos editats o bé enregistraments casolans que sonin bé). L'experiència pot sortir bé o malament, però de moment ja en portem tres: avui ha set Isidor Marí, cantautor encara en actiu que entre 1968 i 1971 va treure quatre senzills que s'emmarquen dins del moviment de la 'nova cançó'. Fa una setmana va ser 'Clímax', un grup de finals dels 80 dins l'estela de Héroes del Silencio. I els primers varen ser 'Es Amics', el primer grup pitiús en treure disc, el 1966. La història de 'Es Amics' és curiosa. Un grup d'adolescents que, després d'una exitosa etapa de concerts i amb un so molt 'beatle', enregistraren un disc amb una discogràfica important de l'època. El resultat no els va agradar. No es sentiren identificats amb el disc. I, com a bons artistes, varen trencar el contracte. Poc després es separaren com a grup. "Ja estavem casats", ens explicava Victor Juan, el seu cantant. A casa seua ja no tenen ni el disc. Ni saben on trobar-lo. Per posar-lo a la ràdio hem hagut de fer una autèntica investigació. Les seues cançons sonaven bastant bé, però a un li queda la curiostat de saber com devien sonar 'de veritat', el seu so 'autèntic' que ja no tornarem a sentir. Si la cosa funciona, en 40 setmanes de temporada, 40 grups. Els 40 principals de la història del pop pitiús.
Noticies
Enmig dels freus entrevista l’alcaldessa d’Eivissa, Lourdes Costa, a IB3 Ràdio
03/12/2009 16:28
També es parla del Dia del Voluntariat, que es celebra dissabte, amb els voluntaris que dediquen el seu temps, desinteressadament, a diferents organitzacions no governamentals i institucions.
Enmig dels freus celebra els seus 400 programes amb una entrevista al president del Consell d’Eivissa, Xico Tarrés
08/11/2009 09:00
En aquest programa especial també es recolleixen alguns dels millors moments de l’espai radiofònic i es compta amb les seccions habituals.
Enmig dels Freus analitza l’obesitat en la població infantil
16/09/2009 12:14
A més, s’estrenen dues noves seccions: ‘Anam de passeig’, en la qual Antoni Marí proposa una excursió a peu setmanal per la geografia d’Eivissa i Formentera, i ‘La salut a casa’ amb el metge Antoni Ruiz, que dedica la seva primera col·laboració a la grip A.
Enmig dels Freus tracta la prostitució al carrer al programa de dimarts
14/09/2009 16:13
A més, s’ofereix les seccions habituals dels dimarts: “Cuina sana amb Francesca Prous” i el concurs de les bandes sonores de cinema que porta Javi Martí.