31 de Jul de 2009
Fàcil
pprieto
Matar és fàcil. Els qui es sorprenen que un grup d’assassins pugui ser tant atrevit d’introduir explossius a una illa per cometre un atemptat terrorista, han de tenir en compte que a les Balears entren, cada dia, kilògrams de drogues. Les forces de seguretat calculen que les drogues interceptades no suposen ni un deu per cent de les que entren, així que, davant la magnitud de la dada, és fàcil comprendre com entre kilo de coca i paquet d’haixix, es poden ficar fàcilment un parell d’explossius i detonadors.
Els objectius finals de narcotraficants i terroristes són els mateixos: anestessiar a la població. Els primers amb drogues per guanyar diners; els segons, amb por per aconseguir la obediència o ressignació cega als seus postulats. Cada mort és una injecció d’heroïna-por en bena que intenta enverinar a la societat, convertir-la en addicta i submissa, fer-li veure una realitat irreal, orwelliana, on qui dissenteix pot ser eliminat mentre la resta mira cap a un altre costat “per si de cas”.
Ha tocat a Balears, perque les illes són un aparador nacional i internacional on la droga de la por es pot difondre amb més facilitat. En un intent desesperat, com el d’aquells empresaris antiquats a qui ningú els compra els seus productes per desfassats i inútils, queda el recurs de la macrocampanya de publicitat. Però tots sabem que la publicitat només fuciona si darrera hi ha un producte que satisfà expectatives. I en aquesta droga, en aquest intent d’escampar la por, no hi ha res. Missatge buit. Producte amb tara. Però matar, és tan fàcil.
