Dimecres a les 12.30, retransmissió de les Festes de Gràcia des de Maó 2010 · A IB3 TV i íntegrament a www.ib3noticies.com
Sandler defensa l’humor: “Els científics no semblen ser molt feliços”
Aquest geni de l’humor tonto, com a productor i actor, va parlar a Palma escenari ideal per presentar el seu nou film que ja és als cines espanyols precisament amb una defensa a ultrança de la diversió desprejudiciada.
“Niños grandes” ajunta cinc amics trenta anys després d’abandonar el col·legi per demostrar que el millor d’ells és, probablement, que la maduresa no ha fet efecte en les seves vides.
Tres “ex alumnes” més també van ser a Espanya promocionant la pel·lícula – Chris Rock, David Spade i Kevin James – i combreguen, mig en broma mig seriosament, amb aquest esperit hedonista i poc intel·lectual.
“La ignorància és una benedicció. Quin és l’oposat? La desgràcia. Tenir molts coneixements és bastant depriment”, explica Rock, secundari del film i amic de Sandler.
Per recrear aquesta atmosfera de diversió sana que proposa la pel·lícula, Sandler ha tornat a envoltar-se dels seus amics personals i se’ls ha emportat de rodatge a una bonica casa a la riba d’un llac, així com, de manera més puntual, a un parc aquàtic.
Amb Rock va coincidir a “Zohan: llicència per pentinar“, amb James i amb Spade a, entre d’altres, “jo us declaro marit i marit“, i tots ells tornen a ser dirigits, com en les anteriors, per Dennis Dugan.
“Jo sabia que la millor idea per fer comèdies és seure amb els teus amics, i parlar i parlar sobre la vida“, explica. I des de fa anys, convoca aquests contertulians davant de les càmeres per després repartir-se el botí de la taquilla.
Què hi ha de la regla de no barrejar amics amb negocis? “Als Estats Units està funcionant i estic encantat que sigui així”, es justifica, si bé a Espanya encara no ha aconseguit uns nivells tan alts de popularitat.
En qualsevol cas, és cert que només amb la confiança que atorga l’amistat,
“Primer ens sentim ofesos. Després més ofesos. Llavors van arribar les llàgrimes i després ja he dit: està bé, el que tu vulguis”, fa broma Spade.
La pel·lícula, entre altres coses, propaga l’ensenyament de què és millor no ser massa susceptible, perquè l’agressivitat verbal pot ser un codi afectuós, especialment entre les colles d’adolescents.
I és que, en realitat, tots ells s’enorgulleixen de ser, com diu el títol, “Niños grandes“. “Mai perds el nen que portes a dins. Vols a més aferrar-te a això perquè et manté més jove, connectat als teus fills i et fa passar -t’ho bé”, diu James, que encarna un perdedor que fingeix ser exitós davant els seus amics.
Sandler, a través del seu propi personatge, també ha fet un exercici d’autocrítica, però aquesta vegada més agra, ja que parla del que és fàcil, que és que, en un entorn com el de la fama de Hollywood, els fills es malcrien.
“La gent que té molts diners també té moltes oportunitats, però quan jo era petit, anar-nos -en de vacances era anar de Brooklyn a Long Island. Una hora en cotxe i dèiem,”guau, on anem ara?’”, assegura.
Chris Rock, que en la pel·lícula interpreta un amo de casa amb problemes d’autoritat abans els seus fills, conclou: “Els joves de classe mitjana van tots a la universitat, però els nens realment rics, el percentatge és el mateix que al sud del Bronx. Així que suposo que hem de vigilar”.
Notícies relacionades:
(Fes-ne un comentari)
Encara no hi ha comentaris.
Deixa un comentari
Comenta la notícia:





