Els diferents òrgans de govern de la maçoneria regular espanyola es reuniran al llarg del dia d’avui a la capital balear per preparar aquesta elecció, que es celebrarà demà per primera vegada a les Illes Balears.

En aquest sentit, Carretero ha expressat que la celebració d’aquest esdeveniment a les Illes “és una espècie de suport a tots els germans de les Balears”, referint-se als maçons de l’arxipèlag, i ha afegit que permet que la societat balear “conegui una mica més la maçoneria, la respecti i canviï alguns clixés que potser té”.

“Les Balears és una de les joies de la corona”, ha assegurat.

Per una altra part, el gran mestre a nivell estatal ha explicat que “molts pensen que els maçons conspiren”, si bé ha afegit que el que ensenyen és “un estil de vida, una manera de ser” en el que constitueix “un gremi, una fraternitat, amb esperit de llibertat”.

Segons Carretero, “la maçoneria és un sistema de moral que s’ensenya mitjançant símbols i al·legories que recull homes bons i els fa millors”, perquè treballin a favor d’”una societat millor”.

En aquest sentit, ha afegit que “és molt normal que en una lògia convisquin cristians, musulmans, ortodoxos, anglicans i protestants i que, al mateix temps, hagi germans que tenen vida activa en el Partit Popular, al Partit Socialista, en un partit independentista o en qualsevol formació política”.

El gran mestre ha assegurat que “això ajuda que, en el moment en què s’han de prendre decisions, sigui més fàcil comprendre l’altra persona i buscar els punts en els quals es pot treballar conjuntament”.

Respecte a l’exclusió de les dones en la maçoneria regular, Carretero ha reiterat que “existeixen lògies exclusivament femenines” i que l’únic motiu pel qual no s’admet l’ingrés és “la fidelitat del grup a la tradició”. “Nosaltres no mengem dones”, ha fet broma.

Per una altra part, el líder maçònic ha explicat que, a més de les eleccions, es celebrarà a Palma una assemblea anual “en la qual es decideixen els projectes i els comptes de l’any que ve i l’aprovació o no de les coses que s’han fet en aquest exercici”.

La vaga de 24 hores és convocada pels principals sindicats dels treballadors hel·lens contra l’impopular pla d’austeritat fiscal.

Sota la consigna “la crisi que la pagui la plutocràcia”, els sindicats han cridat també els treballadors a manifestar-se en diverses ciutats.

Des de primeres hores del matí, els carrers cèntrics de la capital hel·lena s’han omplert de vehicles privats i de taxis pel fet que tot el transport públic està en atur, a excepció d’unes limitades hores de serveis del tren de superfície.

Tots els aeroports, inclòs l’internacional d’Atenes, estan tancats des de la mitjanit passada, cosa que va suposar la cancel·lació de centenars de vols i la modificació dels horaris d’algunes desenes més, arran de la participació dels controladors aeris en les protestes.

Els vaixells i els serveis de trens estan detinguts, els hospitals i els serveis d’administració de llum, telefònica i aigua funcionen amb personal d’emergència, molts bancs treballen amb un mínim de personal, i els col·legis estan tancats.

També tancades estan avui les oficines de serveis estatals, mentre que els mitjans d’informació transmeten només música i programes d’entreteniment, ja que els periodistes s’han sumat també a la vaga.

Només el comerç a Atenes estava obert aquest matí, però els propietaris de les botigues al centre de la capital es preparaven ja per fer baixar la reixes com a mesura de precaució contra possibles disturbis en les manifestacions que s’han anunciat per més tard.

Els sindicats protesten contra retallades en els ingressos dels treballadors i l’augment d’impostos decidit pel Govern grec per estalvia 4.800 milions d’euros, amb la finalitat de reduir l’aquest mateix any el dèficit en 4 punts percentuals, fins a deixar-lo el 8,7% del producte Intern Brut (PIB).

Les mesures d’austeritat adoptades per l’Executiu del primer ministre, el socialista Yorgos Papandréu, han estat aprovades per la Comissió Europea que supervisa estretament el compliment perquè aquest país de la zona de l’euro es salvi de la bancarrota.

Gámez viatja cap a Burkina Faso, mentre que els seus altres dos companys de l’ONG Barcelona-Acció Solidària, Albert Vilalta i Roque Pascual, segueixen segrestats.

Fonts del Govern han subratllat que l’Executiu mantindrà tots els seus esforços per aconseguir també com més aviat millor l’alliberament de Pascual i Vilalta.

Després de conèixer l’alliberament de Gámez, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha qualificat de “molt bona notícia” la posada en llibertat de la cooperant i ha dit que confia que “es segueixi treballant en la bona direcció” perquè els seus dos companys tornin aviat a casa.

En declaracions als periodistes després de la firma d’un acord amb els sindicats de Justícia, Caamaño ha dit que, per la informació de què disposa el Govern, Gámez “està bé” de salut.

Així mateix, aquest dilluns la Direcció General d’Emergències ha informat al SEIB 112 que ha decretat l’Índex de Gravetat Ú (IG1) del Pla Especial de Fenòmens Meteorològics Adversos per meteorologia adversa a la costa a totes les illes, atenent a les informacions rebudes des de la direcció territorial a Balears de l’Agència Estatal de Meteorologia. D’acord amb aquestes prediccions, s’espera vent de força 7 i mar brava.

L’IG1 es correspon habitualment amb l’alerta taronja de les agències meteorològiques i es decreta quan la informació permet preveure la imminència d’un fenomen advers amb una probabilitat d’entre un 40% i un 70%. El protocol del pla estableix que l’IG1 també pot decretar-se quan s’ha produït un fenomen meteorològic advers a una zona molt concreta, però que necessita d’òrgans supramunicipals per ser controlada.

El SEIB 112 ha alertat als representants de tots els organismes implicats en la gestió d’una emergència –el Grup de Suport Tècnic- per observar i analitzar coordinadament l’evolució del fenomen i, si s’escau, mobilitzar els recursos humans i materials que siguin necessaris.

En una situació d’IG1 per fenòmens costaners potencialment perillosos, la DGE recomana recomana als propietaris d’embarcacions prendre les mesures necessàries per assegurar-les i evitar les conseqüències de les oscil·lacions de la mar. També recomana tenir cura dels elements (cadires, taules, etc.) ubicats a les terrasses de primera línia dels ports, així com evitar passejar o circular per aquesta primera línia. De la mateixa manera, recomana abstenir-se de navegar i seguir  l’evolució del fenomen advers per mitjà dels missatges de Meteorologia i fer atenció a les observacions dels responsables de Ports. També recomana prudència davant els efectes de les onades en els espigons i passeigs marítims.

Trobaràs més consells d’autoprotecció a la pàgina web del SEIB 112 (www.112ib.caib.es).

Julve ha subratllat la consolidació de Bauzá al guanyar un congrés “complicat” amb “bons resultats” (el 69,17 per cent dels vots) i ha considerat que aquest marge de diferència que li separa de l’altre candidat, Carlos Delgado (30,83 per cent), li permetrà treballar en la “bona direcció”.

UM s’ha congratulat de la victòria de la “part moderada” dels populars, “amb la qual sempre és més fàcil arribar a acords”, però la portaveu de la formació mallorquina ha assegurat que, de moment, no hi ha cap proposta per a parlar amb el PP, en referència a una possible moció de censura al Govern en minoria. “Nosaltres ens mantenim en el sentit que quan se’ns presenti una proposta de moció de censura, l’estudiarem en fons i forma, ara com ara no s’ha donat, però si el PP ho planteja, ho estudiarem”, ha insistit la portaveu “uemita”.

Del total de militants (19.078) van votar 9.259 i per això l’abstenció va arribar al 51,53 per cent.

D’aquesta manera, Bauzá continuarà com a president dels “populars” de les Balears, després que el 11 de setembre del 2009 assumís aquesta responsabilitat per majoria a la Junta Directiva Regional del PP balear, després de la decisió de la ex-presidenta, Rosa Estarás, d’abandonar aquest càrrec adduint problemes de salut, just un mes i mig després d’ocupar el seu escó com a eurodiputada.

Concretament, Estarás va ostentar la Presidència del PP de les illes, després que l’expresident de l’Executiu balear Jaume Matas decidís abandonar la política després no aconseguir tornar a governar a les Balears, a pesar de guanyar les passades eleccions autonòmiques del 2007.

Posteriorment, el 5 de juliol del 2008 es va celebrar un Congrés Extraordinari en què Estarás va sortir reelegida amb el suport del 66,43 per cent dels vots, després d’obtenir 867 sufragis de l’1.803 compromissaris que van participar en el conclave, mentre que el seu contrincant Carlos Delgado va aconseguir un total de 438 vots, cosa que va suposar el 33,56 per cent del total.

Amb l’elecció de Bauzá com a president, es posa punt final a la crisi generada al PP balear, després de la marxa de Matas als EUA per treballar a l’empresa privada. Precisament, l’expresident de l’Executiu autonòmic anirà a Palma el pròxim 23 de març per declarar com a imputat davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma, José Castro, que instrueix el cas Palma Arena en què s’investiga la presumpta malversació de fons públics en la construcció d’aquesta infraestructura esportiva durant la legislatura passada.

L’equip de científics, encapçalat per geòlegs de la universitat de Harvard, publica el seu descobriment a l’última edició de la revista científica Science, basant-se en l’anàlisi d’antigues roques d’origen tropical trobades en una zona remota del nord-oest del Canadà.

“Aquesta és la primera vegada que es demostra que es va produir la glaciació Sturtiana en latituds tropicals i que s’aporten proves directes un fenomen de” Terra bola de neu’”, segons l’autor principal de l’estudi, Francis Macdonald, de la universitat de Harvard.

Les dades també indiquen que aquesta glaciació va durar un mínim de 5 milions d’anys, va afegir.

“Terra bola de neu” és una teoria paleoclimática segons la qual es van produir diverses glaciacions globals a la Terra, que van cobrir tota la seva superfície de gel: la glaciació Sturtiana, fa uns 710 milions d’anys, Ghaub fa 635 milions d’anys i Gaskiers, fa 580 milions d’anys.

Segons Macdonald, L’existència de vida eucariótica durant el període de la glaciació Sturtiana suggereix que a la superfície de la Terra seguia arribant la llum del sol i hi havia aigua en alguns llocs.

Els primers animals van sorgir en aquella època, després de produir-se una proliferació de eucariotes, les cèl·lules d’animals i plantes pluricel·lulars.

Fins i tot en una “Terra bola de neu”, hauria variacions de temperatura i el més probable és que el gel fos dinàmic i en alguns llocs deixés que extensions d’aigua que servissin com a refugi per a la vida, va assenyalar Macdonald.

“Els registres fòssils indiquen que tots els principals grups eucarióticos, amb la possible excepció dels animals, van existir abans de la glaciació”, assenyala el científic.

En opinió de Macdonald, la possible explicació a la supervivència dels eucariotes en aquestes condicions és que “des del punt de vista de l’evolució, no sempre és dolent per a la vida a la Terra estar sotmesa a dures pressions”.

Les roques analitzades per Macdonald i els seus col·legues al territori de Yukon al Canadà presentaven dipòsits de gel i altres signes de glaciació com clastos estriats, restes arrossegades pel gel i la deformació de sediments tous.

Els científics van poder determinar pel magnetisme i la composició de les roques que 716,5 milions d’anys enrere es trobaven a nivell del mar als tròpics, a una latitud de 10 graus, d’on van ser desplaçades pel moviment de plaques tectòniques.

A causa de l’elevat efecte albedo del gel, que reflecteix cap a l’espai els rajos de sol, els models climàtics preveuen que de formar-se gel al mar a 30 graus de latitud de l’Equador l’oceà sencer es congelaria amb rapidesa, va assenyalar Macdonald.

Per això, els resultats de l’estudi impliquen amb força seguretat que el gel seria present en totes les latituds durant la glaciació Sturtiana, va afegir.

Els científics ignoren quina va ser la causa d’aquesta glaciació i què li va posar fi, però el període coincideix amb l’existència d’un gran territori ígnia que s’estenia sobre 1.500 quilòmetres des d’Alaska fins a l’illa d’Ellesmere a l’extrem nord-oriental del Canadà, pel que hauria pogut ser degut a l’activitat volcànica.

El sinistre ha tingut lloc a les 15.30 GMT al golf del Lleó, quan el vaixell de bandera maltesa es dirigia a Barcelona amb 1.350 passatgers i 580 membres de la tripulació a bord, han precisat fonts del departament esmentat.

El ministeri ha indicat que les víctimes no són gregues, però no ha donat més informació sobre la seva nacionalitat o sexe.

“Una gran onada ha pegat al creuer i ha trencat una gran part dels vidres a la proa”, han assenyalat les fonts.

Després de la reunió extraordinària de l’Executiva d’UM, Melià espera que aquest congrés serveixi perquè UM “recuperi la il·lusió i la credibilitat”, amb la finalitat que el poble de Mallorca “coincideixi en la necessitat i en la utilitat del fet que existeixi aquest partit perquè sigui decisiu per a la política balear”.

El president uemita ha assenyalat que l’Executiva ha adoptat aquesta decisió d’adoptar mesures extraordinàries, després dels esdeveniments en les últimes setmanes, que s’han acabat amb la dimissió de l’expresident d’UM, Miquel Nadal, i l’expresident d’honor d’aquesta formació, Maria Antònia Munar.

“La meva intenció inicial era que la nova etapa es concretés amb una transició tranquil·la i feta des de l’estabilitat, encara que és evident que aquestes tres setmanes han provocat moltes coses que fa que hàgim de modificar aquesta estratègia inicial i, per això, hem decidit proposar al consell polític que ratifiqui la convocatòria d’un congrés extraordinari de refundació i rellançament del projecte polític d’UM”, ha conclòs Melià.

Josep Amengual Batle, és historiador i teòleg. Superior General de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, va ser ordenat prevere el 1964. En reconeixement a la seva dilatada trajectòria en l’estudi de la història antiga de l’Església i el treball exhaustiu dels orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament, com també per la publicació de la història del catecisme de Mallorca. Per la contínua aportació a la Reial Acadèmia de la Història i a l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és membre.

Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, Fons Menorquí de Cooperació i Fons Pitiús de Cooperació. Són associacions sense finalitat de lucre. En reconeixement a la tasca que des de l’any 1993 duen a terme amb la finalitat de contribuir a la promoció de la justícia social i econòmica en els països més pobres del planeta. Per la seva eficàcia a l’hora de coordinar i canalitzar les aportacions de les administracions, autonòmiques i locals, en la cooperació per al desenvolupament. Han estat, a més, motors insubstituïbles a l’hora d’estimular la participació activa de la població en els projectes de cooperació

Elisabeth Mohn és la presidenta de la Fundació Bertelsmann, promotora cultural i empresarial. En reconeixement a la seva fidelitat a Mallorca, on ella i el seu espòs, Reinhard Mohn, iniciaren un projecte per a la millora de biblioteques d’ús públic i per al foment de la lectura. En col•laboració amb l’Ajuntament d’Alcúdia i amb fons de la Fundació, es construí la biblioteca pública Can Torró. Com a dona emprenedora i impulsora de projectes per solucionar problemes socials, fou reconeguda pel Consell de Ministres amb la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil, pel seu compromís filantròpic

Rosa Bueno Castellanos va ser dirigent històrica del moviment associacionista a Palma. Per la seva feina al capdavant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, des de la qual va canalitzar la seva militància i la seva lluita per una ciutat millor, i per consolidar i estendre les associacions de veïns com a fórmula organitzativa per aconseguir-ho.

A més a més, s’han atorgat 20 premis Ramon Llull.

Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Associació Hotelera de Menorca i Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera, en reconeixement a la seva contribució, amb esforç, il•lusió i empenta, a convertir els establiments hotelers de les Illes Balears en un referent de qualitat i excel•lència arreu del món, com també per no defallir en els moments de dificultats i col•laborar amb les institucions amb tarannà dialogant i obert

Bàrbara Mesquida Mora, enòloga i filòloga. En reconeixement a la seva capacitat emprenedora i la seva vitalitat a l’hora de continuar amb el llegat familiar d’una empresa vinatera de referència a les Illes Balears. Per la seva professionalitat i perquè ha sabut aportar nova saba a una empresa familiar que uneix la cultura, la terra i el vi, amb una trajectòria consolidada en el sector vinater amb més de seixanta anys d’existència.

Joan Moll Marquès, pianista.. Fill de Francesc de Borja Moll.En reconeixement a tota una vida dedicada a la música clàssica, especialment per la seva tasca educativa, de recerca i de difusió en la societat de les Illes Balears. Destaca en la seva carrera professional el Premi a la Investigació i Difusió del Patrimoni Musical Espanyol, rebut del Ministeri de Cultura.

Juan Luis Sánchez, policia local i comunicador.En reconeixement a la seva capacitat de lideratge i a la seva responsabilitat policial adoptades en les intervencions i els desplegaments operatius en què ha participat. Pel coratge i l’esforç de superació personal que l’han fet mereixedor de nombroses felicitacions i distintius. Per la seva generositat amb tot el col•lectiu policial i el bon quefer diari en l’àmbit de la comunicació i les relacions externes que desenvolupa des de la Prefectura de la Policia Local.

Sor Enriqueta Garriga,religiosa, infermera i assistenta social .Monja de la Congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Infermera i assistenta social. En reconeixement a la dedicació que ha demostrat, durant tota la seva vida, a impulsar els serveis socials, tant en el municipi de Maó com en tota l’illa de Menorca, primer a Càritas Diocesana i després a l’Ajuntament de Maó.

Elisabeth Salom Pons, gimnasta rítmica..En reconeixement a la seva trajectòria esportiva que la converteix en la segona olímpica menorquina de la història i per ser un exemple de treball, esforç, perseverança i esperit de superació, que la portaren a la participació als Jocs Olímpics de Pequín. Pel seu nou paper de formadora dins el projecte esportiu de perfeccionament de la gimnàstica rítmica menorquina.

Cercle d’Economia, en reconeixement a la seva tasca divulgativa de la realitat econòmica i social de les Illes Balears. Per la seva aportació al debat i al diàleg social de la conjuntura econòmica des d’un vessant independent i pluralista, com també pel seu compromís en l’estudi d’un model de finançament adequat, solidari i just, que garanteixi el creixement de la comunitat autònoma.

Miquel Àngel Llauger Llull, doctor enginyer de camins, canals i ports. En reconeixement a una obra d’enginyeria que sempre ha estat fidel a una concepció que té cura de la perspectiva social i de la relació harmònica amb l’entorn cultural i natural, cosa que ha aportat a l’obra pública un valor afegit que va més enllà del saber estrictament tècnic. Per també haver estat capaç d’aplicar aquesta idea, aleshores innovadora, com a titular de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma.

La Sonrisa Médica, entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1994. En reconeixement a la seva valuosa aportació als nins i nines ingressats als hospitals de la nostra comunitat. Aquesta entitat fou pionera arreu de l’Estat espanyol a introduir als hospitals pallassos professionals especialitzats, que a través de l’humor ajuden els infants, els adolescents i les seves famílies a dur millor els períodes d’hospitalització

Equip paralímpic que va participar en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008, en reconeixement a la seva autoexigència constant, afany de superació i esforç en el treball que els ha fet portar el nom de les Illes Balears arreu del món. A Esther Morales Fernández (nedadora), Jesús Collado Alarcón (nedador), Juan Diego Gil (nedador), Alejandro Sánchez Palomero (nedador), Antonio Sánchez Núñez (arquer) i Antoni Pomar Bauzà (tècnic)

Col•legi Públic de Pràctiques, en reconeixement al seu paper cabdal en la tradició educativa i formativa de les Illes Balears al llarg de més de 165 anys. Pel seu paper fonamental en la formació pràctica de l’alumnat de l’Escola Normal, especialment en l’actualització i la innovació constant de la pràctica educativa en la millora dels aspirants a mestres. Perquè les contínues fornades de mestres que han sortit d’aquest centre educatiu han instruït generacions senceres de balears en el coneixement, la cultura i el civisme.

Daniel Monzón, cineasta, en reconeixement a la seva trajectòria professional en el cinema i la valuosa aportació a la divulgació de les Illes Balears arreu del món. Pel seu èxit i brillant aportació al cinema espanyol que l’ha fet mereixedor dels guardons més prestigiosos del cinema europeu i espanyol. La seva perseverança el va convertir en el vencedor indiscutible de la darrera edició dels premis Goya.

Germana Marta Monfort, pedagoga i educadora. En reconeixement a la seva dedicació durant trenta-quatre anys a la direcció de centres educatius, com també durant divuit anys a presidir la patronal Escola Catòlica de les Illes Balears, i per la seva feina sempre activa com a membre del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB).

Antonio de Lacy Fortuny, metge i cirurgià. En reconeixement a la seva labor capdavantera en l’ús de tècniques quirúrgiques mínimament invasives, que l’ha convertit en pioner a Espanya en la realització de cirurgia a través d’orificis naturals per extreure una vesícula biliar per via bucal, o en l’ús de la tècnica de l’únic accés transumbilical en cirurgia de l’obesitat.

Miquel Àngel Roig-Francolí Costa, compositor. En reconeixement a la seva feina com a fèrtil compositor d’obres musicals i a la seva carrera que, des de 1985, ha desenvolupat com a docent als Estats Units i com a autor de diferents obres de musicologia i teoria musical, les quals l’han convertit en un referent mundial en l’àmbit de la interpretació.

Hilario Serra Mayans, empresari navilier. En reconeixement al seu paper capdavanter, cabdal i essencial en el transport interinsular pitiús. Arran de la seva iniciativa, els formenterencs tingueren més fàcil arribar a la Pitiüsa Major, però, sobretot, gràcies a l’esperit de servei d’Hilario Serra, els seus vaixells facilitaren l’evacuació de malalts i ferits cap a Eivissa, moltes vegades sense rebre res a canvi.

Federació d’Associacions de Dones de Mallorca, constituïda a Mallorca l’any 2009 amb l’objectiu d’assolir la igualtat i el progrés per a totes les dones que viuen i treballen al camp. La seva prioritat és fer visible la situació de discriminació de les dones rurals, a la vegada que es proposen alternatives i solucions per millorar-ne les condicions de vida. La seva Junta Directiva, presidida per Joana Mascaró, està formada per dotze dones coneixedores de la importància de la posada en pràctica de mesures polítiques, legislatives i econòmiques per afavorir la consecució real de la igualtat entre els homes i les dones i entre el medi rural i el medi urbà.

Associació Voltor, amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la recepció de TV3 a les Illes Balears, aconseguida el juliol de 1985 després d’una gran mobilització popular juntament amb altres entitats i institucions, i per la valuosa tasca desenvolupada en l’àmbit de la normalització lingüística en els mitjans de comunicació.

Lluís Ferrer Caubet, veterinari, doctor per l’Escola Superior de Veterinària de Hannover (1984) i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 2002 fins a 2008. Per la seva contribució a la divulgació científica, per l’impuls de programes d’innovació i millora docent i per la seva tasca professional com a expert internacional en diferents programes d’avaluació d’universitats dins el programa institucional de l’European University Association

Neus Torres Costa, infermera. Descobreix la seva vocació quan la seva padrina curava hèrnies a Santa Agnès sense cap tipus d’intervenció. Quan tenia 18 anys inicià els seus estudis d’infermeria a l’Hospital de Son Dureta. Es col•legià a Barcelona i inicià la seva carrera professional a la Unitat de Cremats Infantils de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Tornà a Eivissa on, des de fa 26 anys, a més de treballar en el servei d’urgències de Sant Antoni, es dedica en el seu temps lliure a atendre els més necessitats de manera desinteressada i altruista, ajudant la gent gran no només de la zona rural de Santa Agnès sinó també de tota l’illa.

El president del Govern, Francesc Antich, ha demanat a totes les forces polítiques de les Balears que siguin responsables per poder seguir governant, però ha afegit que “si no s’aplica la responsabilitat” estudiarà quines decisions prendre, en relació a una possible convocatòria d’eleccions anticipades.

Antich ha comparegut avui davant els mitjans per parlar de la situació de les institucions de les Balears després que ahir presentés la seva dimissió la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, després de ser acusada de corrupció per Miquel Nadal, i ha afirmat que el seu desig és i la seva obligació és “seguir treballant pels ciutadans”.

“Aquests fets em reafirmen en el que vaig dir al Parlament només fa una setmana a tots els grups polítics de que era l’hora de la responsabilitat i de treballar més que mai per donar més transparència i més control a la gestió pública”, ha dit Antich.

“Com es suposa, tot té un límit i si no s’aplica responsabilitat, ja veurem què decisions hem de prendre”, ha afegit.

Mentre el Partit Popular de les Illes, exigeix Antich que convoqui eleccions anticipades o que presenti la dimissió. Això és el que defensa el líder de la formació, José Ramón Bauzà, que no ha aclarit si finalment presentaran les tres mocions de censura per recuperar el poder a l’Ajuntament de Palma, al Govern Balear i al Consell de Mallorca. Bauzà mostra la diferència d’opinions entre ell i el president de la Junta Territorial de Ciutat, José María Rodríguez, que la setmana passada va dir que en qüestió de mesos hi tornaria a haver un batle popular a Cort, amb l’ajuda d’Unió Mallorquina. Bauzà insisteix que és prioritari que els socialistes se sotmetin a una qüestió de confiança.

Segons ha informat la referència del Consell, el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre (TDT) estableix que cada una de les comunitats autònomes disposarà, després del cessament de les emissions de televisió amb tecnologia analògica, de dos múltiples digitals de cobertura autonòmica.

Aquest múltiple podrà ser anticipat conforme al que es disposa en aquest Pla Tècnic, sempre que les disponibilitats de l’espectre radioelèctric ho permetin.

En virtut d’aquest precepte, i prèvia sol·licitud per part de la comunitat balear, s’ha anticipat per ordre del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç la disponibilitat del segon múltiple digital de televisió de cobertura autonòmica.

Posteriorment, la comunitat de les Balears va sol·licitar davant la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació l’assignació de quatre programes del múltiple a L’Ens Públic de Ràdio Televisió.

En declaracions als periodistes, el líder dels “populars” al Consell ha assenyalat que “no m’he mogut ni un mil·límetre” d’aquesta postura, malgrat, quan li han demanat sobre si descarta presentar-la en els pròxims mesos, únicament indicat que “mentre pugui tirar endavant les propostes, no tinc per què plantejar-me cap altra cosa“.

Font ha reiterat que el seu objectiu és “intentar governar des de l’oposició” i que el seu partit “té la mateixa posició que jo”. Per això, entén que és “ridícul” que, mentre “ahir deien que no era ni candidat, avui afirmen que seré el president”.

Sobre què diferencia la situació del PP al Consell de la qual passa el partit a l’Ajuntament de Palma, on el PP manté que no li “quedarà altra sortida” que presentar una moció de censura, el portaveu ha manifestat que al consistori tampoc ha vist “que UM hagi firmat cap document” (garantint el seu suport al PP per presentar una moció).

Així, ha remarcat que la formació “popular” coneix “perfectament el que es farà al Consell perquè es va dissenyar”. El “full de ruta” del PP al Consell “és clara i és el que estem fent”.

A més el Partit Popular demanarà en el plenari de divendres la convocatòria de la Junta General de la Ràdio i Televisió de Mallorca i canviar els estatuts de manera que sigui el ple i no la presidenta qui pugui nomenar o cessar el director de la Televisió de Mallorca. Un canvi que l’equip de govern rebutja amb desconfiança perquè ho considera una revenja política.

La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, amfitriona de la reunió, ha assenyalat en declaracions a la premsa que una de les lliçons a treure del terratrèmol d’Haití és que és possible millorar la capacitat de resposta.

“Podem i hem de millorar la nostra capacitat per reaccionar de manera conjunta i de forma coordinada ràpidament davant les situacions de crisi, catàstrofes naturals o situacions d’emergència”, ha assenyalat.

Segons Chacón, encara que la majoria dels Estats de la UE han reaccionat de manera àmplia i ràpida per ajudar el poble haitià, considera “convenient” explorar els instruments per reaccionar “d’una manera més coordinada, conjunta, i per tant d’una manera més fort”.

Per a això, Espanya, que exerceix aquest semestre la Presidència de torn de la UE “proposa explorar la possibilitat que els actuals” battle groups “(agrupacions tàctiques de combat) poguessin ser instruments per realitzar aquesta resposta ràpida i conjunta, coordinada, de la UE front a situacions d’emergència”.

Aquest serà un dels temes que els ministres europeus de Defensa analitzaran en la reunió de Palma.

La transformació dels “battle groups” es pot fer a través del comandament i control i del pressupost comú, ha explicat.

Els ministres analitzaran també com potenciar el paper de l’Agència Europea de Defensa “per millorar les nostres capacitats” aprofitant les noves potencialitats que obre el Tractat de Lisboa.

La primera sessió de treball, aquesta tarda, es centrarà en l’avaluació de les operacions que la UE manté a Bòsnia (Althea) i la desplegada en aigües pròximes a Somàlia contra la pirateria (Atalanta).

Sobre la primera, es debatrà la possibilitat de reduir-la perquè passi d’una missió “executiva” a una missió d’assessorament al Ministeri de Defensa d’aquest país i d’ensinistrament de les seves forces de seguretat.

Quant a l’operació “Atalanta”, Chacón ha avançat que es vol concretar com fer un control més efectiu dels ports des dels que surten les embarcacions pirates i millorar també la neutralització dels vaixells nodrissa utilitzats per assaltar els vaixells pesquers i mercantils que han de travessar aquesta ruta.

“Si per a això són necessaris més mitjans, anem a parlar d’això i per descomptat-lo ja concretarem” en reunions posteriors per generació de forces, ha afegit.

Els ministres tenen també com a objectiu ultimar els detalls de l’operació d’ensinistrament de les forces de seguretat somalis per ajudar a crear estructures de seguretat al país africà.

Espanya pretén que aquesta operació pugui estar en marxa el maig que ve, ha confirmat avui Chacón.

En la trobada de la capital balear hi haurà presents el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rassmusen, que aquesta nit participarà en un sopar i assistirà demà a una reunió.

També està programada una trobada amb els ministres dels països del Magrib: Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.

Ambdos líders sindicals han valorat positivament les mobilitzacions de dia 23 a diferents capitals espanyoles  i han afirmat que “allò que importa no és el número de persones que es van manifestar, sinó la injustícia que suposa aquesta retallada de drets socials que planteja el govern central. És intolerable que mentre a Europa la gent es jubila als 55 anys o als 60, nosaltres plantegem augmentar l’edat de jubilació”.

Creuen que el marc del debat sobre les pensions és el Pacte de Toledo, no una reforma laboral com la “plantejada el govern de Zapatero”. Lorenzo Bravo ha acusat al President del Govern de fer aquesta proposta “per desviar l’atenció del debat de la crisi econòmica, que el govern no col·labora en solucionar”. Així mateix, i respecte la crisi, Bravo ha afegit que els sindicats ja denunciaven que s’estava creixent de manera fictícia i inestable, malgrat moltes d’aquestes denúncies passaven inadvertides per la societat, ha afegit Vicens.

Finalment, han fet un repàs de la situació del mercat laboral de les Illes i han coincidit en afirmar que és necessària una reestructuració, millorar el nostre principal sector econòmic, el turisme, i apostar per nous sector d’ocupació, com el medi ambient, la dependència, … Cal invertir en formació, han conclòs ambdós líders sindicals.

L’exposició, que es podrà visitar del 24 de febrer al 12 de març, està formada per l’obra de joves artistes residents a l’arxipèlag que van cursar l’últim cicle de Belles Arts durant el curs passat en qualsevol de les universitats públiques de l’Estat, segons va informar avui el Govern en un comunicat.

D’aquesta manera, la Conselleria vol oferir el seu suport a aquests artistes amb l’organització d’una exposició col·lectiva, de la qual s’ha editat un catàleg que els servirà com a carta de presentació a l’inici de la seva carrera professional.

Es tracta d’obres de diferents disciplines com pintura, instal·lacions, escultures i fotografies que ja s’han pogut veure a Mallorca i a Menorca, i que després de visitar la Facultat de Belles Arts de Barcelona, continuaran el seu itinerari.

A més, 12 dels 17 artistes que exposaran a la facultat de Belles Arts de Barcelona es van formar en aquest centre. Concretament són Joan Aguiló, Antònia Bergas, Xisca Bergas, Xisco Duarte, Lara Fluxà, Bel Fullana, Pau Garriga, Yolanda Montoya, Tomeu Sastre, Marta Serra, Maria Soler i Francisca Veny.

Bauzà concorre com a candidat al lideratge del partit juntament amb l’alcalde de Calvià, Carlos Delgado, en el congrés regional que celebrarà la formació balear el pròxim 6 de març.

Fins ara, Rodríguez no s’havia decantat per cap dels dos candidats, però avui ha deixat clara la seva postura de suport a Bauzà, a qui creu el més idoni per donar cohesió al partit, sempre des del respecte a Carlos Delgado i el seu programa.

Rodríguez, en declaracions a Efe després d’un esmorzar avui amb els mitjans de comunicació, ha explicat que si bé els dos candidats són “valents” i tenen el suficient “lideratge”, amb la victòria de Bauzà el partit sortiria més reforçat.

Quant a la situació de l’Ajuntament de Palma, on Calvo governa ara en minoria després d’expulsar de l’executiu els membres d’Unió Mallorquina per la seva implicació en casos de corrupció, Rodríguez ha avançat que el PP ha constituït un grup de treball per analitzar la possibilitat de presentar una moció de censura contra l’alcaldessa.

Aquest grup de treball trigarà de vuit a deu dies a redactar les seves conclusions, ha explicat Rodríguez, que no ha volgut concretar quin seria el candidat del PP en cas que es presentés la moció.

Abans d’això, el PP estudiarà aconseguir la presidència de les empreses públiques de l’Ajuntament, depenent del transcurs del ple municipal de dilluns que ve.

Abans de la sessió plenària, es reuneix la junta general de l’empresa de clavegueram Emaya per acordar un canvi dels seus estatuts amb l’objectiu de fer fora la seva actual presidenta i regidor per UM, Cristina Cerdó.

La junta té un únic ordre del dia, que és el de modificar els estatuts d’Emaya perquè el consell d’administració sigui presidit pel regidor de l’àrea al qual està adscrita aquesta empresa, en concret, al departament d’Hisenda, que ara dirigeix el socialista Andreu Alcover.

La iniciativa de l’alcaldessa inclou així mateix que el gerent de l’empresa sigui una persona independent de reconegut prestigi professional, i el vicepresident un expert nomenat a proposta del PP.

Rodríguez ha qualificat d’”increïble” aquesta maniobra de l’alcaldessa per no haver de convocar la junta d’Emaya per canviar la seva presidenta, ja que en aquest cas hauria de tenir la majoria amb què actualment no compta.

D’es porta a terme el que Calvo pretén i no convocar-se una junta d’Emaya per cessar Cerdó, Rodríguez ha afirmat que el PP convocarà les juntes generals de les cinc empreses públiques de Palma per nomenar un nou president de cada una d’elles, que seria del PP.

El cant de la Sibil·la va ser una de les dramatitzacions medievals del cicle de Nadal que més van arrelar a la Península, des d’on va arribar a Mallorca després de la conquista de Jaime I.

Aquest cant es va representar a tota la Península fins a les prohibicions, sorgides arran de Concili de Trento. El cant de la Sibil·la només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer (Itàlia), sent una de les manifestacions més populars i tradicionals de les festes nadalenques a l’illa.

Aquest cant es basa en un poema sobre el judici final, el Judicii Signum, que reproduïa les profecies de la Sibil·la d’Eritrea. Als seus inicis el cant era interpretat pels preveres, que van ser substituidos amb el pas dels segle per un nen cantor, si bé en alguns casos és una nena o una dona, que porta a les mans una espasa.

Segons indica avui el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell en un comunicat, els suports populars rebuts a aquesta iniciativa són molt positius i suposen un pas més perquè la Sibil·la opti a la declaració de la UNESCO de patrimoni de la humanitat.

Cultura i Patrimoni agraeix així mateix el suport que ha tingut per part del Bisbat de Mallorca i d’altres entitats i associacions, així com també el suport popular a la iniciativa.

La institució anima els que encara no ho han fet a sumar-se a la iniciativa a la web www.conselldemallorca.limpio/unesco, ja que la campanya de recollida de suports continua en marxa.

Actualment, el Departament de Cultura i Patrimoni centra els seus esforços en l’ampliació de la documentació que s’ha de remetre a la UNESCO després que, durant el Nadal passat, un equip de fotògrafs i tècnics treballés en la documentació de tot el procés de preparació que segueixen les diferents parròquies per a l’escenificació del cant.

Aquesta tasca, realitzada durant tot el mes de desembre, va consistir a recollir de manera ordenada tot tipus d’informació que pugui ser d’utilitat per completar l’esmentat expedient per la UNESCO.

En aquest sentit, el suport per part del Bisbat, les parròquies i les associacions i les entitats que participen en aquesta celebració ha sigut molt important, recalca el Consell.

Amb la finalitat de reforçar la difusió d’aquesta iniciativa, el Departament de Cultura i Patrimoni, a través de la Direcció Insular de Patrimoni, ha dissenyat un logotip distintiu, que, a partir d’ara, s’inclourà en tota mena de materials informatius i de difusió.

L’objectiu d’aquesta acció és recordar l’existència d’aquesta candidatura i continuar ampliant els suports.

El denominat cas Inestur es va fer públic fa unes quantes setmanes amb l’operació “Voltor”, en què es va aturar 16 persones i sis van resultar imputats.

Entre els imputats hi ha diversos responsables d’Unió Mallorquina, que arran d’aquest cas va ser expulsada del pacte de govern que gestionava la comunitat: el regidor i exconseller de Turisme, Miquel Nadal, l’expresident de la formació, Miquel Àngel Flaquer, els ex directors generals Joan Sastre i Antoni Oliver i el comptable del partit, Àlvaro Llompart.

El Govern, segons ha explicat  en roda de premsa la portaveu de l’executiu, Joana Barceló, es presentarà en el procés ja que “podria constituir un delicte de malversació de cabals públics” que afectarien la comunitat autònoma.

L’executiu autonòmic ha autoritzat els lletrats adscrits a la Direcció General de l’Advocacia de la comunitat a “exerceixin les accions penals i civils pertinents” en nom de Inestur com a organisme perjudicat, ha aclarit Barceló.

En aquesta línia de lluita contra la corrupció en el si de l’administració autonòmica, el Consell de Govern ha aprovat avui el nou projecte de llei del sector públic instrumental, un document que la portaveu de l’Executiu ha confiat que pugui començar a debatre’s de “manera informal” de manera immediata.

L’objectiu, ha dit Barceló, és que el projecte sigui debatut al Parlament i aconsegueixi el màxim consens. Ara com ara, UM ja ha expressat el seu suport, si bé ha anunciat que farà esmenes, propostes que juntament amb les que plantegi el PP, la portaveu balear espera que es puguin perfilar de manera que les que arribin al Parlament siguin totes aprovades.

La futura llei pretén “donar racionalitat, claredat i ordre” un sector públic (empreses, organismes autònoms, societats mercantils, fundacions, etc.) que fins ara s’ha caracteritzat per la “complexitat, la dispersió, la fragmentació i el sobredimensionament”, segons el Govern.

Barceló ha assegurat que la nova llei permetrà una participació “directa” de la Conselleria d’Hisenda sobre el funcionament de totes les entitats i organismes públics mitjançant una “auditoria permanent”, incrementar les garanties en les contractacions i posar límits en la despesa i el crèdit.

Les claus seran “la transparència i l’eficiència” del sector públic, ha afegit la portaveu del Govern.

La reunió del Consell de Govern d’avui ha servit també per donar llum verda al traspàs de la gestió de la renda mínima d’inserció als consells insulars, una iniciativa que es tramitarà davant la comissió mixta integrada per l’executiu i les institucions insulars el ple de les quals està previst per al dia 26.

En matèria d’Afers Socials, s’han aprovat 3,85 milions en ajudes als consells de Menorca i Eivissa per finançar la concertació de gairebé 200 places de residència i centres de dia per dependents a les instal·lacions de Santa Rita i Can Blai.

Una altra ajuda aprovada avui pel Consell de Govern puja a 28.200 euros que es destinaran a unes 500 persones de la barriada de Port-au-Prince (Haití), especialment a dones embarassades, nens i discapacitats.

També rebran 6.000 euros dues entitats que distribueixen articles bàsics per a persones amb recursos econòmics escassos o en risc d’exclusió social i l’Associació de Pares de Nens Autistes de les Balears obtindrà una subvenció aprovada avui per un valor donin 100.627 per finançar una residència integral.

A més, avui s’han aprovat quatre nomenaments: María Concepción Obrador com a nova directora general de Consum; Diego González, nou delegat de Presidència per a l’Esport; Rafel Oliver, com a nou director general d’Administracions públiques, i Iago Negueruela, com a nou director de Treball.

A parer seu, Rodríguez Zapatero “ni tenia ni té conviccions per ser president, ni un bon equip, ni una política encertada” per aconseguir afrontar la crisi “més difícil” que ha viscut el país els últims anys i per a la superació del qual és necessari canviar el rumb perdut el 2004 i recuperar els valors de la transició.

Aznar, president de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), s’ha pronunciat en aquests termes durant una “accidentada” conferència impartida a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat d’Oviedo davant centenars d’estudiants i càrrecs regionals del PP que van abarrotar l’Aula Magna.

Minuts abans de la xerrada, organitzada per la Fundació FAES en col·laboració amb Noves Generacions del PP, una trentena d’universitaris es van manifestar amb una pancarta en què es podia llegir “Aznar, criminal de guerra”, mentre corejaven consignes com “Aznar,, feixista, tu ets el terrorista”.

Aznar, que va ser rebut per una forta ovació, aplaudiments i crits de “president” per contrarestar els crits i xiulets dels manifestants, va ser interromput al llarg del seu discurs per diversos joves que en diferents moments li van dir “assassí” o “criminal” i que li van demanar que se n’anés de la Universitat, incidents que l’expresident va saldar amb frases com “no passa res” o “no poden viure sense mi” o, simplement, sense comentaris.

Després d’assegurar que la seva vocació política “ha sigut, és i seguirà sent molt ferma”, i que ha dedicat la seva vida a “millorar la situació d’Espanya”, ha afegit que creu en els espanyols i en les seves capacitats per sortir de la crisi “si estan ben orientats i uneixen esforços.

No obstant, ha advertit que si ara es demana consens polític sobre la base que ha portat que a Espanya hi hagi 4,5 milions d’aturats, o en matèria d’educació, quan el país “registra el gran fracàs escolar d’Europa”, es tractaria d’un “consens inútil”.

“Aquests senyors que estan dirigint Espanya s’han fos el país i no tenen legitimitat per dir a la resta que vagin a recollir la runa”, ha afirmat Aznar, per qui és necessari canviar el rumb del país “comptant amb els millors equips”.

A parer seu, s’han d’abordar reformes educatives, laborals, energètiques o laborals per superar aquesta crisi en què, en la seva opinió, s’han comès tres errors fonamentals: haver parat el procés de reformes iniciat el 1996, haver negat l’existència d’una crisi i haver pres mesures contràries a les quals es necessiten per recuperar la competitivitat perduda, sense la qual no es pot tornar a crear ocupació.

L’èxit històric d’Espanya durant trenta anys s’ha assentat, segons Aznar, en tres grans pilars: que els espanyols van saber mirar al futur i no repetir els errors del passat, l’assentament de dues grans forces polítiques de centre-dreta i centre-esquerra, i en la seva transformació en un país descentralitzat.

No obstant, ha assegurat que ara aquest èxit perilla perquè s’han posat en perill aquests pilars, com es veu en el fet que s’ha passat de parlar de l’Espanya plural de les autonomies, al fet que es parli d’independència de territoris.

A parer seu, és necessari “recuperar els objectius i el rumb marcat en la transició democràtica” perquè la renda o l’aigua es pugui transferir d’un lloc a un altre o l’espanyol es pugui ensenyar a tot arreu.

El president del Govern ha volgut oferir una imatge de “mà oberta”, posant per damunt “els interessos dels ciutadans de les Illes Balears”. Segons ell, la crisi, que ha afectat “els més desfavorits”, però també “les classes mitjanes”, ha provocat que aquests efectes de la crisi fossin encara “més virulents”.

Antich, que compareix aquests dies al Parlament a iniciativa del Partit Popular, ha assenyalat que “el pacte per la competitivitat encarna quina vól ser la nostra política”. El pacte amb els sectors econòmics i socials ha permés segons ell “pitjar fort” per aconseguir el més aviat possible la “reactivació econòmica”, amb el suport que dona “saber que tenim darrera una bona part de la societat”.

El nou sistema de finençament, i els recursos que ell ha duit a les Illes als darrers anys, “mantenint milers de llocs de feina” i situant les Balears “en el segoj lloc de la licitació de l’obra pública” ha estat també una de les fites que, segons Francesc Antich, ha aconseguit l’actual executiu econòmic. Això sí, “no hi ha prou, perquè les necessitats mai no tenen fi”. Segons el president, el que s’ha aconseguit “no té comparança amb cap etapa del passat”.

La política d’habitatge també ha estat un dels punts fotrs que ha volgut destacar Antich, al capdavant d’un executiu que ha cetrat fins ara totes les seves forces en acabar “amb l’atur i la crisi”.

Segons Antich, el Pacte contra la crisi és una oferta “lleial”, amb l’únic objectiu de treballar “per les persones” d’aquesta Comunitat, i amb “el suport” d’una bona part dels agents socials. És una oferta “oberta” que ha de ser “enriquida” per la participació d’altres grups polítics i que pretén aconseguir el suport del Parlament “més enllà del contexte polític”.

Les tretze propostes que conformen el pacte contra la crisi es resumeixen en tres grans blocs: Administració més transparent, més eficaç i amb més mecanismes de control; punts de caràcter cojuntural per fer front a la crisi, amb la posada en marxa de 30 punts; i en tercer lloc un grup de mesures estructurals que “esdevenen estratègiques”.

francesc Antich ha entrat de ple en un bon grapat de mesures, de les quals les tres primeres ja es troben en vies de ser aprovades:

1. Llei del sector públic.

2. Llei de Publicitat institucional.

3. Llei del Consell Audiovisual.

4. Llei de l’EPRTVIB, aprovar-la en dues setmanes al Consell de Govern. S’ha d’aprovar “per unanimitat”.

5. Promoció turística: Seure’s de forma immediata.

6. Reconversió, especialment la llei de Reconversió de la Platja de Palma. En tres mesos estarà enllestit.

7. Pla especial de desestionalització per a cada una de les Illes, implicant polítiques a tots els nivells.

8. Pla de xoc d’ocupació per a la gent jove: incentuis a la contractació, entre d’altres mesures.

9. Pla estratègic del transport i el sector aeronàutic.

10. Pla d’impuls a les noves tecnologies

11. Pla industrial, especialment en bijuteria i el moble

12. Pacte agrari.

13 Carta de drets socials.

La xifra de negocis s’ha reduït a tots els sectors, especialment en el de comerç, que va registrar el descens més gran, el 15,4%, seguit de transport, (13,3%), serveis a empreses (11,6%), turisme (9,2%) i tecnologies de la informació (6,1%).

A més, els sectors on més ha baixat la feina l’any passat han estat a serveis a empreses i turisme, que han disminuït el 7,6% i el 6,1%.

Malgrat al desembre, la facturació dels serveis va baixar per cinquè mes consecutiu i es va reduir en un 1,9% respecte al mateix mes del 2008, i la pèrdua d’ocupació també es va suavitzar per setè mes fins al 4%.

El darrer mes de l’any passat la reducció en el descens de la xifra de negocis ha estat més intensa que en mesos anteriors, ja que ha acusat un ajust de 3,7 punts respecte al novembre.

Si s’elimina l’efecte calendari – la diferència en el nombre de dies hàbils que presenta un mes als diferents anys -, el descens de la facturació el 2009 ha estat lleugerament menor, el 13,6%, i els sectors del comerç i del turisme han tingut una caiguda del 15,2% i del 9,1%.

Totes les activitats del sector serveis han disminuït el seu volum de negoci l’any passat i els descensos més importants s’han registrat en el comerç a l’engròs de combustible, metalls i altres (32%), en les activitats relacionades amb l’ocupació (29%) i en el comerç a l’engròs d’una altra maquinària, equips i subministraments (26,3%).

Les baixades més moderades s’han presentat als serveis d’informació (2,9%), en les telecomunicacions (3,7%) i en les activitats administratives d’oficina (4,1%).

A més, l’ocupació també ha caigut en el transport (5,3%), en el comerç (5,2%) i en les tecnologies de la informació (3%), i només al desembre el personal ocupat ha disminuït el 4,6% en tecnologies de la informació.

Totes les activitats han experimentat descensos en l’ocupació el 2009, a excepció dels serveis d’informació, on ha augmentat l’1%.

Les activitats relacionades amb l’ocupació han experimentat la màxima disminució respecte al 2008, amb un descens del 28,3%, seguit de la programació i la consultoria informàtica (2,2%), les telecomunicacions (2,1%) i de l’assessoria jurídica i econòmica (1,8%).

Per comunitats autònomes, les Canàries i Castella -la Manxa han representat els principals descensos de la xifra de negocis, amb una caiguda del 16,1%, mentre que Extremadura ha baixat el 8,3% i Galícia, el 9,8%, els menors descensos en el conjunt de l’any.

Les comunitats que han presentat descensos més notables en personal ocupat han estat Canàries (8%) i el País Valencià (7,7%), davant Cantàbria, que ha disminuït el 2,7%; Galícia, el 2,9%, i Principat d’Astúries, el 3%, que han tingut les menors caigudes.

Els indicadors d’activitat del sector serveis tenen com a objectiu mesurar l’evolució a curt termini de l’activitat de les empreses que operen en el sector serveis a Espanya.

Segons l’INE, aquests indicadors reflecteixen l’evolució del sector més important de l’economia espanyola a través de dues variables: la xifra de negoci i l’ocupació, i faciliten informació de les activitats de mercat d’aquest sector, que segons dades de la Comptabilitat Nacional, representa el 50% de PIB i el 43% dels ocupats.