D’acord amb l’Índice de Precios de Vivienda (IPV), que mesura l’evolució dels preus de compravenda de l’habitatge lliure, la nova va disminuir el seu descens 0,9 punts entre el gener i el març a tot el país, ja que va passar de caure el 5,1% en el quart trimestre del 2009 a baixar el 4,2% en els tres primers mesos del 2010.

Per la seva part, l’habitatge de segona mà va reduir el seu descens entre el gener i el març en 2,1 punts, i va passar de caure el 3,5% a l’1,4%.

El preu continua moderant la seva caiguda, una tendència que va començar a partir del segon trimestre del 2009, quan van arribar al seu descens màxim, que va ser del 7,7%.

Així, s’ha suavitzat el descens del preu de la vivenda de nova construcció, que va retrocedir per primera vegada el 2% en el primer trimestre del 2009 i va arribar al seu màxim descens, del 5,6%, en el tercer trimestre d’aquell mateix any.

El mateix va passar amb els preus de l’habitatge usada, que en el primer trimestre de l’any passat va registrar una disminució del 12,5%.

El IPV va caure en el primer trimestre d’aquest any a totes les comunitats autònomes, si bé els descensos més importants es van registrar a Navarra (6,7%), Aragó (6,2%), Cantàbria (5,9%), Castella i Lleó (4,2%), el País Valencià (4,1%), el País Basc (3,9%), Catalunya (3,6%) i la Rioja (2,9%).

Per sota de la mitjana nacional es van situar les baixades de les Balears (2,7%), Canàries (2,6%), Galícia (2,4%), Comunitat de Madrid (2,3%), Extremadura (2,1%), Castella -la Manxa (1,8%), Andalusia (1,6%), Astúries (1,6%) i Múrcia (1,1%).

A la ciutat autònoma de Ceuta el IPV va baixar el 4,2%, mentre que Melilla va ser l’única que va registrar una pujada del 0,9%.

El IPV no inclou l’habitatge protegida ni variables com el preu del metre quadrat o el nombre de transaccions realitzades, que sí que tenen cabuda en altres estadístiques com l’elaborada pel Ministeri de Vivenda.

La diferent metodologia explica que les dades difereixin, ja que segons el Ministeri el preu de l’habitatge va caure el 4,7% en el primer trimestre, fins als 1.865,7 euros, cosa que fa retrocedir el valor de les cases a nivells anteriors al 2006.

Per elaborar la seva estadística l’INE recull la informació sobre la compravenda de vivendes efectuades en els últims tres anys a partir de les dades facilitades pels notaris.

Aquesta iniciativa té moltes probabilitats de tirar endavant perquè, encara que l’Executiu (PSIB-PSOE) està en minoria parlamentària, tant el PP com UM també són partidaris de “aprimar” la despesa de l’administració balear.

Els “inputs” del Govern – les informacions que li arriben – són que el PP i UM permetran que s’aprovi amb el “sí” o l’abstenció, tal com ha vaticinat el conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera.

El Consell de Govern va aprovar divendres les tres iniciatives legislatives que integren el seu pla de “Mesures Urgents per a la Reducció del Dèficit Públic”, que és precisament el que està exigint el Govern central a les comunitats davant la greu crisi econòmica.

Es tracta del projecte de “Llei d’Mesures Urgents” que disminuirà la despesa pública en 103 milions; el projecte de “Llei d’Mesures Tributàries Addicionals”, que suposarà un ingrés d’entre 15 i 20 milions; i el projecte de “Llei de l’impost sobre Instal·lacions que incideixen en el Medi Ambient”, la recaptació del qual preveu el Govern que es xifri al voltant dels 18 milions.

Com a just dimarts s’acaba l’actual període de sessions, que es reprendrà al setembre, l’Executiu ha decidit tramitar aquest primer projecte de llei per “lectura única”, un procediment d’urgència quan les circumstàncies polítiques exigeixen una ràpida resposta legislativa. En aquest cas, es tracta de fer front a la crisi econòmica.

Aquest sistema salva la tramitació que, com tota iniciativa, ha de ser estudiada i debatuda en ponència i comissió parlamentària.

Els altres dos projectes de llei es tramitaran per procediment ordinari. Previsiblement es debatran i votaran en un ple que tindrà lloc el pròxim mes de juliol si els grups acorden prolongar el calendaris de sessions, han avançat a fonts de la Cambra legislativa.

En principi, i segons les negociacions obertes entre l’Executiu i els partits de l’oposició, el Govern disposarà del suport d’UM perquè la Cambra doni el vistiplau al seu impost ecològic.

Es tracta d’un tribut propi de les Balears per “compensar” la societat per l’exercici de determinades activitats que deterioren el medi ambient.

L’”escull” de l’Executiu serà comptar amb la majoria de vots perquè no sigui tornat el projecte de “Llei d’Mesures Tributàries Addicionals” perquè el PP és contrari de manera manifesta a apujar o crear impostos perquè en la seva opinió penalitzen el consum.

Tampoc és clar el “reconeixement” d’UM a aquesta iniciativa. De fet, el portaveu d’UM al Parlament i president d’aquesta formació, Josep Melià, va declarar fa uns dies que no és partidari d’incrementar els gravàmens a les rendes més altes de les illes com pretén l’Executiu d’Antich perquè “penalitzarà” l’economia i “perjudicarà” el consum.

A l’espera del que passi les pròximes setmanes al Parlament, el Govern – ha declarat Manera – està molt satisfet per les mesures que està emprenent l’Executiu, com el descens d’un 6% dels pressupostos de la Comunitat d’aquest any (200 milions d’euros), un percentatge que contrasta amb la pujada de l’1,2% de la mitjana de les comunitats autònomes.

A més, la “injecció” pública en inversions de 2010 per impulsar la economía balear arriba als 900 milions.

En un comunicat, el 112 ha informat que aquesta activació s’ha fet atenent a les informacions rebudes des de la Direcció Territorial a Balears de l’Agència Estatal de Meteorologia, segons les quals es preveu pluges i maror al mar.

El IG-0 es correspon habitualment amb l’alerta groga de les agències meteorològiques i es decreta quan la informació rebuda permet preveure la imminència d’un fenomen advers habitual, però potencialment perillós. Concretament, s’activa quan la probabilitat que aquest fenomen finalment es produeixi és petita, d’entre un 20 i un 40 per cent.

“Tots els jutjats que necessiten alguna implementació per poder tramitar sense endarreriments excessivament les causes que tenen assumides s’estan dotant degudament”, ha declarat als periodistes el president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), Antoni Terrassa.

Els nou jutges de reforç són als jutjats d’instrucció número 1, 3, 6 i 12 (el que està pendent d’incorporació anirà al 2), que són els que porten les causes de corrupció més gruixudes; també s’ha designat un en el mercantil, un altre en el social, dos en les seccions penals de l’Audiència i un altre a executòries.

El reforç que s’ha determinat en el cas de les seccions penals s’aplicarà de forma estable després de l’estiu, segons ha anunciat el president del TSJIB.

Terrasa ha detallat aquestes mesures de suport preses en l’àmbit judicial balear després de presentar un nou reforç avui, en aquest cas per al gabinet de comunicació del Tribunal, que es cobrirà mitjançant una beca de formació especialitzada per a periodistes.

Aquesta beca es desenvoluparà en virtut d’un conveni firmat avui per la portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gabriela Bravo, i la secretària general del Sindicat de Periodistes de les illes Balears (SPIB), Margalida Solivellas.

L’objectiu de l’acord que és poder assumir també tota la informació creixent que, amb els casos de corrupció recents, ha despertat la curiositat dels mitjans i dels ciutadans i transmetre-la amb transparència, veracitat i proximitat, ha subratllat Bravo.

La portaveu del CGPJ ha insistit en aquest sentit que el Consell és “sensible” a totes les necessitats que els jutjats o la justícia puguin tenir al territori balear davant la “sobrecàrrega” de treball que, ha reconegut, estan produint la crisi i la corrupció.

“Som conscients de la sobrecàrrega de feina, no només en instrucció (per la corrupció) sinó també en el contenciós, en el laboral i en el penal”, ha remarcat Bravo, que ha assegurat que el Consell “vigila i adopta” les mesures necessàries per intentar alleujar aquesta situació i “evitar que es col·lapsin”.

Respecte a la nova Oficina Judicial que s’ha posat en marxa a Palma, el vocal balear al Consell Carles Cruz, que també ha assistit a la firma del conveni, ha admès que hi ha hagut problemes amb la implantació del sistema informàtic, que s’han produït algunes “caigudes de tensió”, però que aquestes s’han anat solucionant per part del Ministeri.

Palma, ha recordat Cruz, és la ciutat “amb més volum” de treball d’aquelles en què s’està implantant l’Oficina Judicial. En aquesta línia, el president del TSJIB ha advertit que el procés serà progressiu i “escalonat”, començant pel sistema informàtic, després per l’estudi de la reforma processal i per la nova planta de l’Oficina.

De Cospedal ha conegut en el transcurs de la seva conferència de premsa la convocatòria pels sindicats d’una vaga general, punt que no recolza el PP perquè “no és el més adequat per al país”. “Creiem que les vagues generals no solucionen la crisi econòmica i social”, ha postil·lat.

La reforma laboral, la fase final del qual ja negocia el Govern amb els grups parlamentaris darrere el distanciament que s’ha evidenciat amb sindicats i empresaris, ha ocupat el gruix de la reunió de la direcció del PP, i el seu portaveu econòmic, Cristóbal Montoro, s’entrevistarà demà amb el ministre de Treball, Celestino Corbacho.

A aquella entrevista, segons ha indicat la número dos del PP, Montoro hi anirà amb disposició al diàleg, ja que els populars demanen fa la reforma laboral des de fa temps, però també amb crítiques per la falta de concreció del document del Govern que tenen en poder seu des de divendres passat.

De Cospedal ha destacat que aquest text “no tracta amb profusió” alguns aspectes essencials del que, al seu judici, ha de ser una reforma laboral “completa”.

Així, ha reiterat alguns dels aspectes bàsics per al seu partit: una negociació col·lectiva “arran d’empresa” que tingui en compte la necessitat de flexibilitat dels empresaris i d’estabilitat per als treballadors.

També ha retret que en el document no s’esmentin alguns altres assumptes que es preveuen fonamentals, com les causes objectives d’acomiadament.

Amb tot, ha insistit De Cospedal, el PP acudirà demà amb “molt bona disposició a escoltar” el que vol que sigui una “proposta definitiva”, perquè el Govern central pretén aprovar el corresponent text l’endemà, al Consell de Ministres.

“El Govern, sobretot si ha fracassat el diàleg social, hauria de posar un document concret sobre la taula”, ha afirmat abans de puntualitzar: “No fa falta més temps, no és un tema de temps, sinó de concreció i de responsabilitat”.

Amb aquestes paraules De Cospedal ha descartat demanar una pròrroga en la negociació.

El que no ha descartat és que el PP hagi de demanar la tramitació com a projecte de llei.

Minuts després, el Govern anunciava que la reforma laboral entrarà al Congrés com a projecte de llei, per la qual cosa els grups parlamentaris podran introduir canvis i seguir negociant amb l’Executiu.

En qualsevol cas, la secretària general dels populars ha criticat que representants del Govern hagin plantejat la negociació d’aquests dies de la reforma laboral com una mesura “amb presses”.

“El que no es pot fer, com ha dit – el ministre de Foment – José Blanco, és portar dos anys de diàleg social i després demanar als partits un diàleg de dos dies, sobretot quan són acords transcendentals”, ha resumit.

A parer seu, “això demostra la nul·la capacitat de diàleg del PSOE”.

Després de recordar que el Govern del PP va negociar un nou model laboral en vuit mesos amb l’acord dels agents socials, De Cospedal ha repetit que la seva formació desitja una reforma “completa” que dinamitzi l’economia i afavoreixi la creació de llocs de treball, cosa que, segons ha assenyalat, sembla que no pretén el Govern.

Igualment, ha precisat que durant aquest cap de setmana ningú del Govern ha parlat amb representants del PP, ni tan sols Zapatero amb Mariano Rajoy.

Barceló, qui ostenta des del 2006 la Secretaria General del PSM, era l’únic candidat que s’havia presentat a les eleccions de la nova Executiva de la formació nacionalista.

En aquests moments, el reelegit secretari general es troba pronunciant el seu discurs després de la votació, que es va produir just després que el PSM ratifiqués, amb un 97 per cent dels vots, presentar-se a les pròximes eleccions autonòmiques del 2011 en coalició amb Els Verds i Iniciativa d’Esquerres. A més, deixa la porta oberta a continuar negociant amb Entesa per Mallorca perquè aquesta formació també s’incorpori a la coalició nacionalista i d’esquerres.

Així, la nova Executiva del PSM, liderada per Biel Barceló serà l’encarregada de negociar amb Entesa per Mallorca, de cara a aconseguir un acord que permeti que aquest partit també es sumi a la coalició.

Durant el dia d’ahir, Barceló va fer una intervenció al Congrés en què va subratllar que la participació ciutadana a través de les consultes populars ha de ser un dels “eixos de futur”, de manera que va defensar el dret a decidir no només sobre la sobirania, tenint en compte que el nacionalisme a les Balears “necessita un nou impuls”, sinó també sobre altres qüestions econòmiques, com el finançament o la cogestió aeroportuària.

A presentació de l’informe de gestió com a líder del partit durant els quatre últims anys, al XX Congrés que celebra el PSM-EN a Santa Maria del Camí, Barceló ha criticat el PP, però també al seu actual soci al Govern, el PSIB, i al qual va formar part del mateix fins al febrer, Unió Mallorquina (UM).

Barceló ha assegurat que el PSM és “una alternativa sòlida, creïble i honesta” tant davant “un PP desacreditat pels casos de corrupció” com a ” un PSOE que es veurà arrossegat per la política erràtica, antisocial i neoliberal del Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero”.

Segons Barceló, només el Bloc-PSM ha fet possible eliminar les ART i acabar amb “els” pelotazos “urbanístics delirants” i l’”intercanvi de cromos” en matèria urbanística a Mallorca.

“Perquè fa uns quants mesos ens plantem quan el PSOE i UM ens volien endossar el” pacte de la llampuga‘, aquell segons el qual UM tornava a portar-se bé i retirava la esmena-míssil de Son Bacus a canvi d’urbanitzar Sa Rápita “, ha denunciat.

També ha criticat el PSIB i UM que amb la seva “actitud” han dificultat avançar cap a un nou model audiovisual a les Balears i ha assegurat que els passos que ha fet sobre aquest fet són “insuficients”.

Ha acusat el PP i a UM de portar a terme “una campanya vergonyosa” contra la Radiotelevisió de Mallorca per “fer reportatges sobre casos de corrupció”, que “faria avergonyir-se a qualsevol demòcrata de qualsevol país del món”.

Entre els compromisos de futur, Barceló ha dit que el PSM-EN apostarà per la participació ciutadana i les consultes populars sobiranistes, així com per defensar la cogestió aeroportuària com a eina per decidir sobre la principal porta d’entrada a les Balears.

Barceló ha destacat que la legislatura ha estat marcada per la crisi econòmica i per la corrupció i ha assenyalat que l’acció de govern s’ha vist limitada per la necessitat de combatre les dificultats i pel descens dels ingressos que ha impedit tirar endavant tots els projectes.

L’últim obstacle han estat les retallades aprovats pel Govern central “un pla i unes mesures que han arribat tard i malament”, segons Barceló.

En aquests tres anys s’ha descobert “la corrupció política generalitzada de la nefasta legislatura 2003-2007 del PP-UM i d’(Jaume) Matas i (Maria Antonia) Munar”, que Barceló ha descrit com el mandat “de els projectes faraònics que han acabat en nyaps com el metro submarí o el Palma Arena, i dels grans pelotazos com les àrees de reconversió territorial (ART) o Can Domenge.

Barceló ha assenyalat que el PSM ha denunciat els casos, ha exigit responsabilitats polítiques i ha fet propostes concretes en pro de la transparència i la bona gestió, prenent mesures com la publicació del patrimoni personal de tots els seus càrrecs públics.

Ha destacat els èxits “importants” aconseguits per establir les bases d’un canvi de model territorial, de mobilitat, econòmic i audiovisual.

“Des del Bloc-PSM hem impulsat decididament la protecció del territori” perquè d’ell depenen el futur i l’economia, ha dit Barceló.

Ha subratllat que bona part dels llocs que en la passada legislatura estaven amenaçats per projectes urbanístics i eren objecte de reivindicació ciutadana “ara estan protegits” com Ses Fontanelles, Cala Blanca, Monport, Cala Marçal, És Guix, Cala Carbó, És Pujols, Son Bosc, Son Bacus o Són Reial.

En l’àmbit de la mobilitat, el líder nacionalista ha destacat les millores en el transport públic per carretera i el tren i el començament de l’extensió de la xarxa ferroviària i els carrils bici. El PSM ha impulsat un model econòmic sostenible, així com la millora en l’aplicació de les lleis de dependència i igualtat.

El líder nacionalista ha fet també balanç polític de l’actuació del PSM, amb multitud d’iniciatives legislatives, responsabilitat en nou alcaldies i millora de les relacions amb altres partits.

Segons aquesta empresa especialitzada en formació, una vegada finalitzada la Selectivitat, el 45% dels estudiants que l’hagin superat triaran la universitat en funció de la seva vocació. Aquest estudi també assenyala que la preocupació per la desocupació és present entre els estudiants, cosa que deriva en el fet que un 33% dels joves enquestats a Mallorca vagi a escollir la seva carrera basant-se en les sortides professionals.

En relació al lloc que vulguin cursar els estudis universitaris, el 38% dels joves mallorquins preguntats-ho farà a l’illa, el 20% es desplaçarà fins a la Península i el 23% se n’anirà a l’estranger.

Quant al tipus d’organització en què els agradaria desenvolupar la seva carrera professional, el 36% es decanta per l’empresa privada, el 29% afirma que emprendrà el seu propi negoci i el 27% estudiarà després una oposició per ser funcionari.

Així, els nacionalistes censuren el PSIB per haver presentat el dia 26 de maig a la Comissió d’Ordenació del Territori una esmena al Projecte de llei de mesures urgents relatives a equipaments d’interès general, amb la finalitat d’urbanitzar uns terrenys urbanitzables de Sa Coma, on està prohibit construir per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears.

Als passadissos del Parlament, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, va recordar que les regles del pacte eren que qualsevol qüestió que es plantegés al Parlament havia de ser consensuada entre els socis del Govern, cosa que, segons va reprovar, no han fet els socialistes al registrar la citada esmena.

Fonts del Bloc van informar a Europa Press que quan el PSIB va registrar la citada esmena, sabia perfectament que no comptava amb el suport de la coalició nacionalista, tal com s’ho va expressar personalment Barceló al diputat del PSIB per Eivissa Joan Boned.

Així, Barceló va advertir a Boned que en cas que registrés la citada esmena amb l’oposició dels socis del Govern, el PSIB estaria “vulnerant el pacte”, cosa que podria tenir com a conseqüència que, a partir d’ara, el Bloc “podrà presentar les iniciatives i proposicions que consideri oportunes sense tenir-les de consensuar”.

L’PSIB PRETéN “TRANSACCIONAR” L’ESMENA

Per la seva part, el portaveu del PSIB al Parlament, Antoni Diéguez, va negar que el seu partit hagi vulnerat les regles del joc del pacte, ja que, segons va argumentar, només va fer va ser presentar una esmena “amb el simple ànim de poder portar a terme una transacció de comú acord amb tots els grups, però sense haver presentat cap text tancat”, a diferència del que, a parer seu, ha fet el Bloc registrant la citada Proposició No de Llei.

En aquesta línia, Diéguez va assegurar que el PSIB “no comparteix” que el Bloc present aquest tipus d’iniciatives sense haver-les consensuat amb els socialistes, ja que “tothom sap que devem conveniar les coses que es presenten, perquè estem en un pacte de Govern”.

“Quan un partit és a l’Executiu ha de assumir una sèrie de responsabilitats i governar i no simplement criticar”, va asseverar Diéguez, que va recalcar que la feina del PSIB, com a “partit majoritari d’esquerres”, és explicar als seus socis del Bloc “quines coses es fan quan un és al Govern i quines quan un és a l’oposició”.

D’aquesta manera, va asseverar que entendria “perfectament” que el PP hauria presentat una iniciativa d’aquesta mena, tenint en compte que es troba a l’oposició, “però quan s’està en l’Executiu, s’ha d’assumir la responsabilitat que un té de governar i prendre decisions”.

En aquest sentit, va criticar que el Bloc “no ha pres la responsabilitat que havia de prendre” i, tot i que va dir que a la seva formació “el tan se val” si el Bloc retira la citada iniciativa, va afirmar que “tant de bo ho fes”, a causa del fet que, en la seva opinió, seria “el més normal”.

No obstant, Barceló va recalcar que defensarà la seva Proposició No de Ley, malgrat que divendres que ve aprovarà la llei del Govern per retallar despeses en 103 milions d’euros, a través d’una sèrie de mesures, entre les quals s’inclouen la retallada del sou dels funcionaris en un 5 per cent de mitjana.

A pesar d’estar en contra d’aquesta rebaixa salarial inclosa en el denominat “xut’, el líder del Bloc va remarcar que la seva formació la recolzarà per” imperatiu legal i per responsabilitat “, després que el Govern central aprovés un Reial Decret Llei validat pel Congrés dels Diputats, amb 169 vots a favor i 168 en contra, i això el converteix d’” compliment obligat “per part de l’Executiu balear.

“NO EXISTEIX CONTRADICCIÓ al BLOC”

D’aquesta manera, les citades fonts del Bloc van recalcar que no existeix “contradicció” en aquesta formació, a causa del fet que “una cosa és el compromís que tinguem amb el Govern balear i una altra la nostra actitud respecte a l’Executiu central amb el qual no tenim cap mena de compromís”. “Governem amb el PSIB i no amb el PSOB” van tancar.

Per això, Barceló va afirmar que el únic que ha fet el seu grup és presentar una Proposició No de Llei en contra de les mesures de retallada del Govern central “posant per escrit el que vaig expressar en el meu discurs al Parlament la setmana passada”, coincidint amb la compareixença del president del Govern, Francesc Antich, per presentar les seves propostes de retallada de despeses i increment d’ingressos.

Per una altra part, el portaveu del Bloc va criticar l’”actitud obstruccionista” de l’oposició que recolza les mesures per reduir despeses en 103 milions d’euros i, no obstant, s’oposa a l’increment d’impostos proposat per Antich les rendes més altes. En aquesta línia, va advertir que en cas que finalment no s’aprovin les mesures fiscals, pot perjudicar els serveis públics, com l’educació o la sanitat.

Finalment, va confiar que divendres que ve, el Consell de Govern aprovi les tres lleis, de les quals una anirà dirigida a reduir despeses i es tramitarà per lectura única, mentre que les altres dues, que es tramitaran de manera ordinària, aniran destinades a crear un impost ecològic i a incrementar els impostos a les rendes més altes per recaptar entre 25 i 30 milions d’euros anuals.

En declaracions als periodistes, el responsable educatiu va remarcar que el primer que han de fer els pares és tenir la informació necessària per saber si el centre escolar al qual assisteixen els seus fills es suma a la vaga. En el cas que sigui així, va recordar que el seu departament ha establert uns serveis mínims perquè l’escola o institut es mantingui obert i els menors puguin continuar aquí.

No obstant, va destacar que, si els pares no tenen “dificultats”, és “millor que es quedin amb els seus fills” i evitar que l’aglomeració d’alumnes “sigui tan gran”.

Divendres passat la portaveu del Govern, Joana Barceló, ja va garantir que els pares podran portar els seus fills als col·legis durant la vaga general en el sector públic del pròxim 8 de juny, malgrat que els serveis mínims aprovats només asseguren la presència de l’equip directiu als centres d’Educació Infantil i Primària, i per això els professors no tindran l’obligació d’anar -hi.

Després de la reunió del Consell de Govern, Barceló va esperar que el dret dels treballadors a secundar aquesta vaga contra la retallada del salari dels treballadors públics en un 5 per cent de mitjana transcorri amb la “màxima normalitat” i, per un altre costat, va destacar que els serveis mínims aprovats són els mateixos que es van establir en l’última vaga sectorial que es va portar a terme a les Balears.

“Els serveis mínims garanteixen el dret de vaga, però també asseguren els drets essencials dels ciutadans”, va recalcar Barceló, que va detallar que a més dels serveis educatius, també hi queden garantida l’atenció sanitària i els serveis socials.

Així es va expressar Aguilera en declaracions a la premsa durant l’assemblea constituent del partit que es celebra avui a Palma i en què la Comissió política interinsular decidirà els que seran els portaveus de cada illa, “que amb els coordinadors d’Eivissa i Menorca prendran decisions col·lectives”. Així mateix, va informar que el coordinador interinsular del partit no es decidirà fins a el mes d’octubre quan es celebrarà una altra assemblea.

En resposta a una possible reconciliació amb les seves fins fa poc socis de partit que avui es constitueixen com un nou ens polític sota el nom “Feim Esquerra’, Aguilera va remarcar que no són” excompanys “sinó” companys “i va assegurar que està” convençut ” que arribaran” a trobar-se en el camí “amb els membres escindits.

Així es va expressar avui Barceló després de prendre possessió com a consellera de la nova Conselleria creada a partir de la fusió dels departaments de Turisme i de Treball I Formació. La socialista va assegurar que les dues àrees funcionaran de manera independent a nivell administratiu “per garantir el ple funcionament de tota Conselleria”, encara que va subratllar que s’unificarà “tot el cost polític” derivat de la part de direcció.

Per una altra part, la també portaveu del Govern va assenyalar que les mesures anunciades pel president balear, Francesc Antich, al Parlament dimarts passat per reduir el dèficit de la comunitat es materialitzaran, previsiblement, al Consell de Govern de la setmana que ve. En aquest sentit, va indicar que estan buscant “la fórmula” en què seran presentades les propostes perquè puguin ser aprovades a la Cambra balear amb el màxim suport parlamentari, si bé no va precisar si s’aprovarà en un mateix document o diversos.

Contràriament, Melià va avançar a Europa Press que el seu grup votarà en contra, i no s’abstindrà tal com havia anunciat en un principi, de l’eliminació de 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART), aspecte en què PP va arribar al mes de maig passat un acord amb l’equip de Govern de la institució insular.

Després de la reunió de l’Executiva d’UM, Melià va remarcar, respecte a la desclassificació d’Es Guix, que “la societat mallorquina no entendria” que es fes una urbanització al costat del Santuari de Lluc, encara que fos unifamiliar, tenint en compte que aquest és un “lloc emblemàtic per a tots els mallorquins per la nostra tradició i la nostra espiritualitat”.

Així, va asseverar que votant a favor de la desclassificació d’Es Guix, UM mantindrà la “línia de coherència” de protegir aquells espais de “gran rellevància paisatgística i ambiental,” tal com va fer als anys 80 amb És Trenc o l’inici de l’emblemàtica Llei d’Espais Naturals “.

A més, va recordar que en aquesta legislatura la seva formació ja va votar a favor de la desclassificació d’Es Guix en l’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM), tenint en compte que, en aquests moments, la Serra de Tramuntana “ha de convertir-se en un lloc amb un gran valor atractiu pels nostres visitants i els ciutadans de les Balears pels seus valors ambientals i paisatgístics”.

“CRIMINALITZACIÓ DE TOTES LES ART”

Quant a les ART, el president uemita va censurar l’”eliminació massiva i la criminalització” de totes elles, tenint en compte que la proposta que va fer el PP a l’equip de Govern del Consell de Mallorca “no responia a cap estudi seriós per part dels tècnics”.

“Ens sembla que no són maneres de fer les coses i encara que estiguem d’acord que hi hagi unes ART directes que s’han de eliminar, no podem entendre aquesta inseguretat jurídica que genera ficar-les totes dins del mateix sac”, va recalcar Melià.

Finalment, va assenyalar que la seva formació té “dubtes” que es pugui portar a terme al Ple de demà la votació de l’eliminació de les ART, a causa del fet que després d’analitzar l’expedient, va considerar que, ” potser, falta un informe preceptiu de la Demarcació de Costes de l’Estat”.

Així ho detalla l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor i la Fundació Europea de l’Educació Ambiental per explicar les decisions del jurat internacional que concedeix aquests guardons. Iniciativa que han comptat també amb el suport de la Fundació Biodiversitat.

En l’edició d’aquest any, un total de 72 platges del arxipèlag han obtingut la “bandera blava” — set més que el 2009 — mentre que 22 ports esportius també reben aquest guardó — dos més respecte a l’any passat. Amb això, les illes compten amb 22,7 quilòmetres de litoral que compten amb el distintiu “bandera blava’.

Balears ha estat el 2010 una de les comunitats que ha concentrat la millora en el nombre de distincions concedides respecte a l’any passat i es col·loca com la quarta comunitat amb més nombre de “banderes blaves’, només superat en aquest aspecte per Galícia (132), el País Valencià (108) i Catalunya (104).

Mallorca és l’illa que compta amb més guardons amb un total de 64 “banderes blaves” — 46 en platges i 18 en ports esportius o mixtos – i la que més increment compta amb sis distintius més que el 2009.

El segueix Eivissa amb 16 “banderes blaves” — 15 en platges i una en un port — amb una pujada de tres guardons respecte al 2009, seguida de Menorca amb 13 distintius — 11 en platges i dos en ports — el 2010 i Formentera, que presenta aquest any una “bandera blava” en un port aquest any.

Per municipis, Calvià lidera els distintius a platges amb nou “banderes blaves” seguida de Manacor, que presenta vuit guardons aquest any. Una altra de les localitats destacades és Ciutadella, amb sis reconeixements seguida de Capdepera, Sant Josep de Sa Talaia, Santa Eulàlia des Riu i Palma, totes amb cinc “banderes blaves’.

També s’ha concedit una distinció a Ferreries (Menorca) per la seva tasca en la ruptura de barreres arquitectòniques i l’atenció a persones amb discapacitat, mentre que Palma ha rebut la distinció pel seu impuls a la informació i educació mediambiental.

Segons el president de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, José Sánchez, els resultats de les Balears es deuen al fet que ha experimentat una millora en la col·laboració institucional i en els mitjans relacionats amb les laboras del socorrisme.

Patrocinen el Torneig: Govern Balear (Conselleria de Turisme), Consell de Mallorca (Departament d’Economia i Turisme), Ajuntament de Sant Llorenç, Ajuntament de Son Servera, Asocicaión Hotelera de la Bahía de Cala Millor i IB3 Tv.

Divendres que ve, 4 de juny començarà a Cala Millor el VII Torneig Internacional de Futbol Base. Es tracta de la setena edició d’un dels més prestigiosos esdeveniments futbolístics a nivell base que es desenvolupa a Europa. Aquest torneig es celebrarà al Camp Municipal de Ses Eres (Son Servera) i hi participaran deu dels millors clubs d’Europa:

1 Xakhtar Donetsk: més bon equip que tracta el futbol base d’Ucraïna

2. Bruges KV: el bon treball del planter dóna els seus fruits a la lliga belga i a l’Europa League

3. Arsenal FC: lloc de joves promeses d’Anglaterra

4. Everton FC: clàssic del futbol anglès a base de treball

5. Bayer de Munic: treball ordenat i planificat de les categories inferiors del club alemany

6.Shalke “04: equip alemany que aprofita el treball de la pedrera estant a dalt a la Bundesliga

7. Ajax Amsterdam: una de les millors escoles de les últimes dècades d’Holanda.

8. Sparta de Rotterdam: històric del futbol holandès que va guanyar el premi Rinus Michels Award com a equip que treballa el planter

9. Betis: històric del futbol espanyol

10. RCD Mallorca: amfitrió del torneig

En l’edició de l’any passat va ser el Reial Madrid, que no participarà en l’edició d’aquest any, qui va aconseguir el prestigiós torneig Badia de Cala Millor, ja que en les altres anteriors cinc edicions ho havia fet el Bayer Leverkusen, el València, l’Everton i l’Ajax d’Amsterdam dues vegades.

La Televisió Autonòmica de les Illes Balears, IB3 Tv, oferirà un total de set partits complets del Torneig Internacional Badia de Cala Millor durant els matins del dissabte 05 i el diumenge 06 de juny.

El final del torneig amb la seva entrega de trofeus es celebrarà diumenge les 13:45 hores.

Para más información del torneig: www.mallorcafutbol.com

Antich ha plantejat aquestes mesures en la seva compareixença davant el Parlament balear per exposar el seu pla de contenció de la despesa i de increment de la recaptació, un paquet d’actuacions que inclou una pujada per a les rendes més altes dels impostos de transmissions, successions i IRPF, així com una nova taxa per a les grans empreses contaminants.

A més de reduir de 169 a 82 el nombre d’empreses públiques de la Comunitat, el president del Govern ha anunciat que es retallarà en un 5 per cent el pressupost de cada una d’aquestes entitats, i ha apuntat que l’Executiu reduirà en 30 milions les inversions previstes suprimint algunes encara no compromeses.

“Amb aquestes mesures posem en marxa una reforma estructural de l’Administració autonòmica”, i per això seria necessari “que estiguin pactades, de manera que, governi qui governi, compti amb el suport de totes les forces polítiques”, ha incidit Antich.

El cap de l’Executiu, les propostes fiscals del qual suposarien un augment de la recaptació fiscal de 30 milions, ha demanat als grups que nomenin un negociador per acordar “la nova estructura del sector públic” i ha fet èmfasi en la importància de mantenir el gruix de la inversió pública, amb una reducció ha xifrat en un 4 per cent.

Així mateix, ha destacat el seu propòsit d’”eliminar totes les duplicitats” en l’administració i programar els traspassos de competències als consells insulars pendents d’acord amb l’Estatut d’Autonomia.

El president del Govern ha defensat en el torn de rèplica que el seu pla de retallada marca “una línia pròpia” respecte al programa estatal d’ajust de la despesa, ja que inclou una millora dels ingressos mitjançant la pujada d’impostos a les rendes més altes.

El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, ha rebutjat l’increment d’impostos que projecta el Govern i ha demanat a Antich que actuï perquè es redueixi la despesa de consells insulars i ajuntaments de les Balears, als quals els “falta pressió” per part del president per contribuir a l’estalvi públic.

El portaveu popular ha assegurat que les administracions públiques de les illes estan en situació d’”obesitat mòrbida” que requereix cirurgia urgent, i per això és necessari “actuar per tots els costats”.

Fiol ha anunciat el suport del seu grup a les mesures de retallada de la despesa fetes públiques pel mandatari autonòmic, encara que ha considerat que són “insuficients”.

El diputat ha subratllat el desacord dels populars amb l’augment dels impostos, tampoc a les rendes més altes, perquè al final qui paga aquesta mesura són els ciutadans, també els que creen més riquesa a les illes: és un “despropòsit”, ha dit.

El portaveu d’UM, Josep Melià, també ha rebutjat la pujada de la pressió fiscal als més rics perquè “penalitzarà” l’economia i “perjudicarà” el consum, però sí que s’ha mostrat favorable a la imposició d’un impost mediambiental.

Melià ha manifestat que la seva formació és partidària a les mesures de contenció de la despesa proposades pel Govern, però ha subratllat que les rendes més altes “ja paguen més”, i per tant serà contraproduent per a l’economia augmentar la càrrega fiscal sobre els principals contribuents.

Per contra, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha expressat que el seu grup actuarà amb responsabilitat i recolzarà el pla de retallada de la despesa anunciat per Antich, però li ha demanat que “no es deixi arrossegar al desastre per les mesures antisocials” del president Zapatero.

Pel Bloc, l’estalvi es podria obtenir retallant la despesa militar, suprimint “les prehistòriques diputacions provincials”, reduint les delegacions del Govern i eliminant ministeris que tenen les competències transferides, com són els de Sanitat i Educació.

Per tant, deixen el seu càrrec de consellers els socialistes Mercé Amer (Agricultura) i Pere Aguiló (Treball). L’anunci d’Antich es produeix hores després d’haver-se entrevistat avui amb els líders del PP i d’UM, José Ramón Bauzá i Josep Melià, respectivament, per explicar-los el pla d’ajust econòmic de l’Executiu autonòmic que demà, dimarts, explicarà al Parlament de les illes.

El mandatari autonòmic s’ha referit a la necessitat de millorar la “estructura” de la Comunitat Autònoma per “racionalitzar el sector públic”, una mesura que es suma a la reducció de la despesa pública i a ” l’esforç col·lectiu” dels funcionaris amb la rebaixa dels seus sous.

A més, demà, el president farà públic l’”esforç” que hauran de realitzar altres departaments autonòmics amb la desaparició i unificació d’empreses públiques i fundacions.

Per ara, el Govern no ha quantificat quants diners s’estalviarà lacomunitat autonòmica amb la reducció d’aquestes dues conselleries, si bé en els pròxims dies es coneixerà a quant puja aquesta i altres mesures.

Fins ara, els càlculs de l’Executiu són que la disminució de la despesa pública puja a 100 milions d’euros; amb la pretesa pujada dels impostos en el tram fiscal balear s’hi afegirien 20 milions més.

El mandatari autonòmic ha assenyalat que el pla d’ajust balear suposa un “esforç molt important” per als empleats públics o pensionistes en un moment de dificultat “molt important”, però també per a tota l’administració.

A més, el president ha defensat que l’esforç de la societat davant la crisi ha de ser “col·lectiu”, i per això ha insistit en la seva postura que s’incrementin els impostos a les rendes més altes.

Antich intentarà buscar demà a la Cambra legislativa el “màxim consens” amb els dos partits de l’oposició – PP i UM – en un moment en què la societat està travessant “especials dificultats”, amb l’objectiu final del fet que s’aprovi una llei que reculli les mesures anticrisi.

La posició de l’Executiu serà la de “portes obertes” i demanarà “responsabilitat” a totes les formacions polítiques.

“Demà explicaré tot al Parlament i tornaré a reunir-me amb els diferents grups per arribar a un acord”, ha insistit Antich.

El programa del ple inclou dues compareixences en la mateixa sessió: una sobre les mesures de retallada econòmic i el seu impacte, sol·licitada pel grup popular; i una altra sobre “les mesures d’austeritat” que planteja el Govern, sol·licitada per l’executiu autonòmic.

Antich ja va avançar ahir davant els mitjans una bona part de les propostes que fa el Govern, com són la remodelació de l’executiu per reduir de 12 a 10 les conselleries a l’integrar Agricultura i Pesca a la Conselleria de Presidència, i Turisme al departament de Treball i Formació.

L’anunci d’Antich es va produir hores després d’haver-se entrevistat amb els líders del PP i d’UM, José Ramón Bauzá i Josep Melià, respectivament, per explicar-los el pla d’ajust econòmic de l’Executiu.

El mandatari autonòmic va justificar el pla d’ajust en la necessitat de millorar la “estructura” de la Comunitat Autònoma per “racionalitzar el sector públic”, iniciativa que es suma a la reducció de la despesa pública i a ” l’esforç col·lectiu” dels funcionaris amb la rebaixa dels seus sous.

Bauzá s’ha entrevistat aquest matí durant poc més d’una hora amb el president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d’Economia, Carles Manera, els que l’han exposat un paquet de mesures per a la reducció del dèficit públic que el líder del PP considera errònies en el que fa a l’augment impositiu i insuficients quant al “aprimament” de l’administració.

El dirigent popular, que ha anat a l’entrevista acompanyat pel portaveu parlamentari del seu partit, Francesc Fiol, ha apuntat que no té “res que dir” respecte a la retallada de les empreses públiques i la reducció salarial dels funcionaris, però ha insistit que la mesura “valenta” de retallada de la despesa que requereix les Balears és l’eliminació de conselleries, tot i que ha refusat indicar quin departaments haurien de suprimir-se.

“Apostem per una economia productiva i no subsidiària” ha incidit Bauzá, que ha confiat en el fet que Antich “no es deixi portar” pels plantejaments de política econòmica del Govern central i eviti una pujada d’impostos totalment contraproduent per sortir de la crisi.

Pel líder del PP, el president del Govern no afronta una verdadera reestructuració de l’administració autonòmica perquè “és presoner” del pacte amb el Bloc, que no admetria una reducció de conselleries que posés en perill “les seves cadires.

Per la seva part, el president d’UM, Josep Melià, ha dit  que la seva formació política “valora positivament” les mesures proposades pel president del Govern, Francesc Antich, per reduir el dèficit el la comunitat, encara que ha recalcat que no són partidaris d’apujar els impostos al considerar que retraurà l’economia.

Melià ha fet aquestes declaracions al sortir de la trobada amb Antich i el conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, amb qui s’ha reunit per abordar les mesures que prepara l’Executiu per reduir el dèficit. En aquest sentit, ha apuntat que el Govern preveu reduir el seu dèficit en uns 100 milions d’euros amb l’eliminació de la meitat de les empreses públiques, la reducció de càrrecs públics, la baixada de sous dels funcionaris i l’alentiment d’algunes inversions, entre altres mesures.

El líder dels “uemites“, ha assegurat que estudiaran aquestes propostes, les quals “valoren positivament”, ja que “en moments de crisi, el Govern s’ha de pitjar el cinturó”.

La cobertura poblacional del canal HD d’IB3 és idèntica a la del canal principal, fet que permet arribar a més del 99% de la població de les Illes Balears. Hi ha dos requisits necessaris per poder veure els continguts que el canal autonòmic ofereix amb una qualitat sis vegades superior:

- Tenir una instal·lació adequada per rebre correctament el múltiplex autonòmic [canal 65], a través del qual s’emet la programació principal d’IB3 Televisió.

- Tenir un televisor o un receptor preparat per descodificar senyals en alta definició comprimits mitjançant el còdec MPEG4/H.264.

S’ha de tenir en compte que no tots els televisors etiquetats com HD Ready o 1080 HD permeten la descodificació d’aquests tipus de senyals, ja que, malgrat estar preparats per rebre alta definició, és necessari incorporar-hi un equip extern, per la qual cosa cal assegurar-se que el televisor té aquesta característica.

Per impulsar aquesta tecnologia, el Ministeri d’Indústria vol obligar els fabricants de televisors de més de 21 polzades que incorporin un sintonitzador per a l’alta definició i, mitjançant reial decret, fixar les condicions tècniques i els requisits que han de complir els operadors per emetre en HD.

Fins que arribi el moment en què la dimensió de les pantalles garanteixi que els equips són capaços de descodificar senyals en alta definició, s’han de llegir acuradament les especificacions tècniques dels televisors i mirar que tenguin el distintiu HD TV.

Posau IB3 al número 3 del comandament a distància

IB3 Sempre!

El partit, programat en principi per aquest dijous a les 16.00 hores, no podrà començar fins aquest divendres a les 11, sempre i quan la pluja que avui ha caigut sobre Paris no ho impedeixi.

Tendreu informació puntual en aquesta web, i podreu seguir l’enfrontament a IB3 TV, en HD i sense talls publicitaris.

Sans ha declarat davant el titular del jutjat d’instrucció número 11 de Palma com a imputada en aquest cas, que investiga presumptes irregularitats econòmiques comeses en aquesta empresa pública durant l’anterior legislatura relacionades amb la venda de tombes, l’alteració o la falsedat de factures.

Durant la seva declaració, Sans ha estat demanada per despeses de representació pagats per la EFM i, en concret, per diverses àpats a compte d’aquesta empresa, algunes d’elles en cap de setmana, com és el cas de quatre factures per més de 900 euros al 2006 i una altra de 722 euros en 2005 a una marisqueria.

D’aquestes factures, Sans s’ha desvinculat afirmant que la informació és “totalment errònia”, ja que ella “mai” ha carregat la Funeraria àpats en cap de setmana.

A més, ha indicat que en el ple de l’Ajuntament, on s’aprovaven les despeses de representació de les empreses públiques en les seves juntes generals, mai hi va haver cap queixa de l’oposició sobre aquestes despeses.

En un moment de la seva declaració, el jutge li ha demanat si li semblaven adequades les despeses de representació que passava l’EFM i ha dit que estaven controlats per auditories, i després que el jutge ha insistit si li sembla “raonable” gastar més de 50.000 euros de diners públics en menjars.

A aquesta pregunta, la regidora del PP ha afirmat que “depèn de la representació” i ha justificat les despeses – en què s’hi va incloure un viatge a Chicago – que en aquell moment la EFM portava representacions que ara no ostenta, ja que la regidora era presidenta de l’organització nacional d’empreses funeràries i vicepresidenta de la mundial, FIAT-IFTA.

Sobre si en algun moment ella es va qüestionar si les despeses eren excessives, ha dit que no, ja que tenia “plena confiança” en el llavors gerent, Óscar Collado, principal imputat en el cas i que avui també estava citat a declarar.

Collado, defensat per José Ignacio Herrero, s’ha negat a respondre al jutge a preguntes sobre un informe de la unitat contra el crim organitzat de la Policia Nacional sobre els moviments dels seus comptes corrents i els seus pagaments a Hisenda, ja que ha dit que encara no ha corroborat les dades contingudes en ell. D’aquesta manera, serà citat un altre dia a declarar.

També ha declarat avui la seva dona, Francisca Moll, que ha dit desconèixer els ingressos en efectiu per més de 400.000 euros que, segons l’esmentat informe, es van fer en els últims sis anys en comptes de titularitat conjunta amb el seu marit.

Moll, a qui avui s’ha imputat un nou delicte de blanqueig de capitals, ha dit que no té explicació per aquests ingressos i que tampoc pot explicar per què en 2003 hi va haver un volum de moviments de 165.000 euros en aquests comptes i en 2004 de 280.000 euros.

Un altre dels detalls d’aquest informe policial pel qual ha estat demanada és una sèrie d’ingressos en efectiu per 144.000 euros fets en 2004, dels quals s’ha negat a contestar.

Respecte a tots aquests moviments bancaris, ha dit que el que donarà explicacions sobre ells serà Collado, ja que els comptes els portava el marit.

Moll també ha justificat la compra d’una casa per uns 540.000 euros en l’any 2005, que figura al seu nom però que la Fiscalia sospita es va abonar amb diners il·lícits del seu marit.

En aquest sentit, ha dit que els doblers per comprar-la procedia d’un àtic que va vendre i que havia adquirit anteriorment gràcies a una herència.

Aquesta actuació, segons informa el GOB, s’ha dut a terme aprofitant la celebració del Dia Mundial de la Biodiversitat, ja que un dels arguments dels ecologistes per defensar aquesta zona pròxima al Parc Natural de s’Albufera és la seva gran riquesa de recursos naturals, com la Orquídia de Prat.

El GOB denuncia que Iberostar és “l’única” accionista de la Companyia Agropecuaria de Calvià, societat que amb Grupotel i Cesgarden conformen la societat Golf Platja de Muro, i adverteix que el seu director general, Aurelio Vázquez, és alhora el president de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres, organització que, recorda, s’ha postulat públicament a favor del camp de golf.

La regidora de Salut i Medi Ambient de Palma, Begoña Sánchez, ha remarcat que el final d’aquesta iniciativa és també fomentar la convivència i afavorir la disminució en les xifres de cans abandonats al municipi.

Aquesta Escola Urbana tindrà lloc dues vegades a l’any, de manera que la sessió que començarà ara tindrà lloc cada dissabte fins al pròxim 12 de juny. El curs es tornarà a impartir a partir del pròxim 2 d’octubre i fins al 6 de novembre.

Les sessions, impartides per un monitor especialitzat, inclouen una part teòrica amb informació sobre els drets i deures relacionats amb els animals i les actuacions municipals amb animals de companyia. La part pràctica, consisteix en un passeig amb l’animal al qual el monitor dóna les pautes perquè millori l’obediència dels cans, així com eines per millorar el control sobre l’animal i la sociabilització del ca als espais públics.

Per inscriure’s a l’Escola, que té lloc entre les 9.30 i les 12.30 hores, s’han de entregar un formulari al Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal de l’Ajuntament de Palma, de manera que l’admissió es farà per ordre de sol·licitud.

Els requisits són que el propietari del gos estigui empadronat a Palma, l’animal tingui més de sis mesos i estigui degudament vacunat i identificat i no estigui en període de zel.